Conscient que la perfecció no existeix, i sort n'hi ha, cada vegada constato més que emocionalment som imperfectes. I aquest defecte de programari, la gestió de les emocions, existeix en tota mena de maquinari humà.
Sense ser-ne conscient la majoria de nosaltres cometem els mateixos errors, ens preocupen les mateixes coses, sentin emocions paral·leles, i experimentem o desitgem situacions gairebé simètriques.
I essent així, per què no hem estat capaços d'evolucionar aquestes emocions? Curiós oi?
He arribat a pensar que potser és necessari que experimentem aquesta barreja química de sensacions per tal de créixer emocionalment.
Un desig impossible, una situació ideal, però alhora irreal, un somni que sempre serà un somni, o un propòsit que sempre quedarà en una intenció, són només algunes de les situacions que es dibuixen al llarg de la vida i que en alguns casos fan fluctuar el nostre humor davant l'evidència que no evolucionaran i continuaran com una emoció en forma de sensació, sigui bona o dolenta.
Emocionalment som imperfectes, però mentalment tan potents que sabem treure rèdit d'aquesta mancança ;)
 |
| @nuriamaya |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada