L'altre dia, en una conversa de mares, es mostrava la preocupació que hi ha pel futur dels nostres fills. Una mare, que té una filla gran, explicava com aquesta un cop titulada havia hagut de marxar a Londres on hi ha demanda d'infermeres per començar a treballar amb el títol a la mà. I no és que ella, la filla, no vulgui treballar a casa i adquirir experiència sinó que desgraciadament les ofertes laborals es troben lluny d'aquí. I no ens penséssim pas que un cop allà aprenen més del que saben, ans al contrari, perquè resulta que a Anglaterra no tenen estudis reglats d'infermeria i per posar vies o sondes encara els fa falta fer cursets extres.
I aquells fills que s'han volgut quedar a casa nostra i tenen una o dues carreres, o un màster o s'han doctorat, es troben o bé sense feina; o treballen en feines que no són del seu àmbit professioal; o bé han d'acontentar-se amb un sou de mileurista agraïts de poder treballar en allò que els apassiona i pel que s'han format.
I jo em pregunto: aquesta no hauria de ser una prioritat a resoldre pels nostres governants?
I jo em pregunto: aquesta no hauria de ser una prioritat a resoldre pels nostres governants?
En època de vaques primes s'han pres grans decisions d'estalvi destinades a minvar l'educació dels nostres fills i a posar en perill més d'una vida i això només demostra que no anem bé. No es pot estalviar a costa de l'educació dels nostres fills i menys en detriment de la salut de tots i especialment d'aquells que han pagat tota la vida.
A les feines els millors professionals són els que s'estimen l'ofici, la professió, i que tenen autèntica passió pel que fan. A la política hauria de ser igual, gent que domini el tema que gestiona perquè se l'estima i que vol governar per garantir allò que van posar de moda i no han sabut mantenir "l'estat del benestar" dels ciutadans.
Perquè els governants, aquells que han de mirar i cuidar dels seus administrats, si realment paressin bé l'orella, i escoltessin el batec de la veu del carrer, veurien que hi ha alguna cosa que falla i que el desànim general s'està imposant entre les famílies.
Ara, siguem optimistes perquè com diu el refranyer, "no hi ha mal que duri cent anys".
A les feines els millors professionals són els que s'estimen l'ofici, la professió, i que tenen autèntica passió pel que fan. A la política hauria de ser igual, gent que domini el tema que gestiona perquè se l'estima i que vol governar per garantir allò que van posar de moda i no han sabut mantenir "l'estat del benestar" dels ciutadans.
Perquè els governants, aquells que han de mirar i cuidar dels seus administrats, si realment paressin bé l'orella, i escoltessin el batec de la veu del carrer, veurien que hi ha alguna cosa que falla i que el desànim general s'està imposant entre les famílies.
Ara, siguem optimistes perquè com diu el refranyer, "no hi ha mal que duri cent anys".
 |
| @nuriamaya |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada