TANTS CAPS, TANTS BARRETS

El meu home diu que els fills són com els melons no n'hi ha cap d'igual i, malgrat que el símil és bastant curiós, crec que té força raó.

A casa som quatre germans i no n'hi cap d'igual, tenim gustos diferents, caràcters diferents, idees diferents, però compartim un mateix patró de valors. Els nostres pares ens van educar a partir de tres premisses bàsiques: "viu i deixa viure", "el que no vulguis per tu no ho vulguis per ningú" i "la teva llibertat s'acaba on comença la de l'altre". Unes frases que m'han acompanyat, i servit en diverses situacions, i que avui sóc jo la miro d'inculcar-les als meus fills. 

Sóc de les que pensa que cal parlar molt, de tot i amb tothom, perquè sempre queda o s'aprèn alguna cosa. Això potser també ho he après del meu pare que utilitzava el que per mi era "la tècnica de la gota malaia" repetint sempre el mateix fins a obtenir l'objectiu plantejat. Amb aquesta tècnica va aconseguir uns quants progressos en una família gran com la nostra.

Les famílies canvien, evolucionen o retrocedeixen en alguns casos, però hi ha coses que no haurien de canviar com ara el civisme i l'educació. Podem ser diferents, i sort n'hi ha que ho siguem, és allò de "tants caps, tants barrets" però cal conservar aquella essència de respecte i bones maneres que ens han transmès. 

A diferència dels melons, que poden sortir bons o dolents, invertir en valors és una garantia per pujar gent ferma!

@nuriamaya