Tenim el mal costum de fer grosses les coses petites i de minimitzar les coses importants. És com una defensa per no arribar a la felicitat absoluta. Una acció que ens condiciona el fet que ser plenament feliços. I sense voler ens passa sovint, quan ens enfadem i el disgust ens dura tota la jornada, quan un problema no es resolt perquè ens enceguem tant en ell que no hi veiem la solució, quan somiem impossibles, o quan d'una discussió en fem un món entrant en un bucle capaç d'amargar-nos la diada.
Aquest tema crec que també és un petit defecte genètic que patim tots. Quantes vegades no hem volgut tenir allò que té un altre sense saber si és el que realment ens convé o ens anirà més bé. Qui té el cabell ros, vol ser morè, el que té poc pit en vol molt, el que té el cabell llis el vol rissat, el prim vol ser més gras, l'alt més baix i així un munt d'exemples del dret i del revés per no gaudir del que tenim.
La gent que tenim una vida sense massa entrebancs hauríem de celebrar la vida cada dia. Omplir-nos d'energia positiva essent conscient de la possibilitat que se'ns dóna de gaudir d'una nova jornada i repartir dosis d'aquesta energia per a la gent que té més facilitat per descarregar-se i més dificultat per a omplir-se.
Hem de ser conscients que ara és el nostre moment, tenim la sort de ser avui, aquí i ara, doncs aprofitem-ho!!!
Vivíem el present aprenent del passat i gaudint del futur quan arribi. No hi ha res més trist que haver d'enyorar el que s'ha perdut i no s'ha gaudit. Viure plenament ens farà trobar més lleugeres les pedres, a vegades rocs, que sorgeixen pel camí ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada