Les persones tenim data de caducitat, però l'avantatge és que no la portem impresa. Sabem que un dia morirem, però vivim obviant aquest detall, i sort n'hi ha, perquè si no no viuríem.
En aquest fet també hi té molt a veure l'educació, no estem educats per a la mort, no estem preparats per afrontar-la i no en parlem perquè ens sembla que d'aquesta manera no existeix o no va amb nosaltres. I això és cultural perquè hi ha cultures que celebren el pas d'un lloc a l'altre, i no els espanta la mort ni allò que no coneixen, perquè han estat educats amb què és quelcom bo i positiu.
El cas és que sigui com sigui la vida és curta i passa volant, i de moment que sapiguem només en tenim una, aquesta, i per tant cal gaudir-la al màxim celebrant-la cada dia.
Davant l'evidència de no poder ser immortals tenim una oportunitat de poder perpetuar-nos per sempre a partir dels nostres. Deixant impresa la nostra essència a través dels nostres fills, la parella o els amics. Aprenent de les bones persones, essent respectuoses amb els altres i aportant el nostre gra de sorra en aquesta societat tan individualitzada.
Els grans autors, mestres, escultors i inventors s'han guanyat la immortalitat i les generacions que han de venir en sabran la seva història gràcies a la seva obra. La nostra obra, segurament perquè no volem, no s'internacionalitzarà, però pot deixar empremta. Ja sigui perquè d'aquesta manera això de "néixer per morir" no haurà sigut en va, o bé perquè d'aquesta manera no morirem del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada