Per primera vegada, en molt de temps, un programa de televisió ha aconseguit tenir reunida davant la "caixa tonta" als meus fills i a nosaltres, els seus pares. Mirar la tele en família no és un fet excepcional, ho fem sovint, el que si que és estrany és que mirem un canal com tele 5.
I trobo que té molt de mèrit que la cadena que menys agrada a casa pels seus programes exhibicionistes, barroers, i xafarders, ara ens tingui hipnotitzats. A casa som tevetresians i gairebé sempre mirem alguns dels canals autonòmics, els nostres.
Però el programa la VOZ ens ha enganxat i crec que el secret i el poder de la "Voz" és que els seus protagonistes siguin nens i la música. Dues peces que emocionen i enganxen, els nens per la seva espontan
ïetat, naturalitat i sinceritat; i la música perquè ajuda desconnectar, transporta i relaxa. Una combinació perfectament conjugada que fa les famílies comparteixin una estona de sofà comentant la jugada i votant des de casa als seus petits cantaires preferits.
Avui ha estat vespre de la "Voz"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada