Fa poc temps vaig llegir una contraportada de la Vanguardia força interessant en la que un neuròleg explicava que les persones tenen els caràcters que tenen, perquè els venen determinats, i que difícilment canvien.
Aquesta reflexió em va fer pensar, per què no m’agraden es generalitzi, i a més discrepo en part ja que com que no hi ha dues persones iguals, com es poden fer grups homogenis?.
Segur que tots tenim un caràcter predeterminat, que ens ve donat de fàbrica per la nostra combinació genètica, però igual que les persones evolucionen els caràcters es modelen. Tant per el bo com per el dolent, d’això n’estic convençuda, i el que és malparit segur que no es torna bondadós, com tampoc evolucionarà massa el que és ganyó o gelós. Al contrari, estic convençuda que amb l’edat, tot s’accentua i el que és bo continuarà essent bo i el que és dolent continuarà patint per ser dolent. Perquè pateixen, no ens enganyem, els que tot el dia miren geps, pateixen...
Ara bé, igual que nosaltres no som els mateixos que una dècada enrere, ni pensem el mateix de determinades coses, llavors per la mateixa regla de tres és possible evolucionar. Créixer en positiu, si un té la determinació de fer-ho, i polir aspectes de caràcter que no ens agraden.
Malgrat que no es canviï, sí que es pot créixer i evolucionar.
Res és per sempre, doncs perquè ho han de ser els caràcters?
Sí! a la disposició genètica i a determinades característiques innates dels caràcters, però també sí! a la seva evolució.
Perquè cada dia aprenem i creixem ;) malgrat que cadascú de nosaltres som com som!
)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada