La perversió dels diners

En aquesta vida tot té un preu i, encara que no sempre és un aspecte econòmic, sovint els diners serveixen per mesurar el seu valor. El context econòmic actual ha contribuït a aquest desgast generalitzat, al diner fàcil, a treballar en negre, en definitiva a fer trampa. 

Comprar silencis, agrair favors, fer regals que no són gratuïts, són petits estratagemes per pagar fent descansar consciències amb la perversió dels diners. 

Els humans som astuts i com a tals sabem donar la volta i convèncer al nostre interlocutor amb un gest o un detall. I això és tan vell com l'origen de la humanitat. Ara bé estic convençuda que no sempre som conscients d'aquests paranys, o almenys fem veure que no, i quan algú ens obre els ulls ens sentim culpables pensant que és tard per esmenar-ho. Però mai és tard! 

Conec algú que ha rebut un regal enverinat malgrat que ha cregut que rebia un tresor. És normal, i segurament a mi també m'hauria passat el mateix, perquè els diners ens agraden a tots i més tenint en compte la difícil situació que estem travessant. Però no sé si realment li sortirà a compte l'elevat interès que sens dubte haurà de pagar, segurament, en un futur no molt llunyà. 

A la vida els millors regals es fan amb el cor i venen de gent propera, generant un record més emocional que material, per tant, malfiat si algú llunyà o que acabes de conèixer et fa un valuós regal perquè segurament portarà un desig implícit. 

Em ve a la memòria la pel·lícula de Robert Redford "una proposición indecente" en la que el protagonista posava preu a una nit de luxúria. Aquell film incitava a qüestionar-nos quin es el nostre preu i si realment els desitjos es poden complaure amb diners. Quan vaig veure la pel·lícula era jove i recordo que sortint del cinema em vaig esgarrifar i vaig explicar als meus amics que la dignitat no té preu.
Ara bé, avui amb la saviesa que dona la maduresa, puc dir que malgrat que hi ha coses que mai es podran comprar n'hi ha que no es valoren prou.
El més important és tenir la consciència tranquil·la i actuar d'acord amb els nostres principis no amb la nostra situació actual i sobretot no deixar-nos enlluernar per un grapat de diners.