L'ofici de viure la vida

(20/10/22)

M'agraden els anys parells, i la veritat és que per aquest 2022 tenia moltes expectatives i projectes. Un any en què celebrar la vida amb els fills, compartir moments, i assolir els primers 25 anys de casats amb l'home de la meva vida. I no em puc queixar, perquè ho he fet la primera meitat de l'any, he anat a la fèria d'abril de Sevilla amb la família, hem compartit àpats, activitats i moments increïbles. Però la segona meitat, portaria un entrebanc a superar per fer-me més forta i valenta.
Encara recordo el dia que em van donar la notícia, és càncer.
La veritat és que fa molta por, però tens dues opcions: la de tancar-te a plorar o la de lluitar per superar-ho. I he optat per la segona opció, lluitar, perquè tot té solució excepte morir-se.

---------------------------------------------------------------------------------------------

(03/08/24)
Repassant el bloc, veig que vaig deixar l'escrit a mitges, però avui l'acabo...

El 2022 i a principis del 2023 van ser uns anys de lluita al meu calendari, d'emocions barrejades, de noves experiències i família, de lluita i fortalesa, de molts aprenentatges i nous descobriments personals, de noves persones com les que he conegut i descobert a l'àrea d'oncologia, en fi de coses noves...
He arribat a pensar que els professionals que hi treballen a oncologia són gent triada, a consciència, perquè empatitzen i cuiden el malalt com si fos algú de la seva família.
La paraula càncer fa por. Són masses les famílies que l'han patit i més encara les que han perdut gent pel camí...
Jo he tingut sort, m'ho van trobar ràpidament, en una revisió rutinària que anava posposant a causa de la feina i les sortides en família...no trobava el moment de fer-me la mamografia... fins que em van dir, hi vas o la perds, i és clar era la del programa de detecció del càncer i no la vaig voler perdre.
De la meva malaltia he corroborat el que m'he repetit sempre, que mentre hi ha vida hi ha esperança, que mai ens hem de cansar de lluitar i que ho hem de donar tot, sense rendir-nos, batallant fins al final. Perquè afortunadament, ningú sap com serà el seu darrer dia, ni quan serà. Però sí que tenim l'obligació de viure-la com creiem que ho hem de fer i intentant ser feliços. Sense perjudicar ningú, perquè com em van ensenyar a casa, "la teva llibertat s'acaba, allà on comença la de l'altre". Per tant, gaudeix al màxim, d'aquesta oportunitat que tens avui, aquí i ara, d'aquest fantàstic ofici de viure la vida!