M'ha costat triar el títol d'aquest article perquè la paraula que volia fer servir no m'agrada, malalta, per això he apostat per "La societat està trista". I és que, per més que no m'agradi, les estadístiques canten i els diaris en recullen sovint les dades. Cada cop hi ha més homes i dones amb depressió, augmenta el consum d'antidepressius, i s'ha batut un rècord històric de trucades al telèfon de l'esperança. Un indicatiu de què alguna cosa no va bé, de què s'estan perdent les il·lusions pel camí i l'indicador més clar de què cal fer un gir de direcció per millorar.
I no cal anar massa lluny perquè són moltes les persones, amics i coneguts, que pateixen i es senten perdudes. I potser això és perquè no parlem prou, no compartim les inquietuds per veure que tots hem tingut les mateixes, o perquè no compartim temps de qualitat amb els que necessiten ser escoltats.
A l'era de la tecnologia, de la velocitat i l'aïllament, potser caldria que deixem de mirar-nos el mèlic i donem la mà als que estan perduts, als que més pateixen i cal que siguin escoltats, perquè podem fer-ho i perquè tots hi guanyem.
Com més contenta i optimista es troba la gent millor més bé van les coses, per tant, no us sembla una bona inversió la de donar un cop de mà a qui el necessita?
Cada dia surt el sol, malgrat que no el veiem perquè els núvols el tapin, i la sort més gran és ser aquí i ara, vivint i compartint l'alegria de viure ;)
Contribuïm a fer una societat forta i valenta per mirar amb optimisme el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada