QUAN L'AMOR SE'N VA

Encara que sembla una fal·làcia és molt important poder mantenir una relació cordial quan l'amor se'n va, i es tanca un capítol de la vida en comú, i més si hi ha fills.

El tema és complicat segur, i més perquè sempre n'hi ha un que hi perd i un altre que hi guanya, hi perd el que és deixat i hi guanya el que deixa. Encara que ben mirat hi perden tots dos perquè a partir d'aquell moment s'han d'organitzar torns per estar amb les criatures. Però quan la flama s'apaga cal girar pàgina perquè no hi ha res més trist que haver de conviure sense estimació, i anar degenerant una relació que un dia va ser d'amor, transformant en uns segons en odi allò que es va construir amb convenciment i va donar fills.
Però el temps acaba posant les coses a to i segur que aconsegueix fer felices a totes dues parts en vides separades, però paral·leles per allò que els vincula. 

És dur i difícil d'entendre, però s'ha d'assolir perquè malgrat que la separació hi ha quelcom que uneix per vida, els fills i les famílies. Es comparteixen avis, tiets i cosins. La vida ens obliga a relacionar-nos per coses bones, aniversaris, casaments, vida social; i no tan bones, malalties, defuncions, o incidents.

Les parelles es poden trencar, però allò que han gestat en comú, el fills, els manté vinculats per sempre. Així doncs és important que, malgrat sigui impossible o molt difícil ser amics, val la pena poder tenir una relació cordial, educada i calmada, per donar un bon exemple als fills. Uns sers molt intel·ligents i fràgils que com esponges s'alimenten de tot, de l'amor i de l'odi, i serà el que rebin el que seran el dia de demà.
Les famílies haurien d'ajudar en aquest procés construint en lloc de derruint i encenent les brases.

Amb els trencaments comença un nou camí, que sigui millor i segur depèn de les dues parts.