Alguna cosa ha de canviar per tirar aquest país endavant

La notícia de l'evasió fiscal del qui va ser president de la Generalitat de Catalunya durant més de 20 anys, el Sr. Jordi Pujol i Soley, ens ha afectat a tots. Deixant-nos de valoracions polítiques i reaccions interessades d'uns i altres, a favor o en contra, el cert és que ens han dinamitat l'ànim demostrant que ens han pres el pèl una vegada més! 
I ho han fet assessorats, per no sé qui o quins, que també els han assessorats per triar el moment de donar-ho a conèixer, com dir-ho, i per quins canals escampar-ho. A la vida tot està rigorosament estudiat, i cada acció pública compta amb una perfecta estratègia, és per això que m'abstindré de fer valoracions més enllà de la decepció i la tristesa que em causa tot plegat convençuda que mai sabrem la veritat amb certesa.
Ara bé, sí que m'esplaiaré dient el que penso perquè sempre ho he fet, crec que cal conscienciar-nos i decidir fer alguna cosa per canviar inèrcies i tirar endavant aquest país abans que saltin més víctimes innocents per la finestra fruit de la desesperació.
Que no anem bé, ja fa temps que tots ho sabem, ho saben els que busquen cada dia tenir feina; els que van a treballar per mil euros donant les gràcies de tenir feina i aguantant el que vingui per mantenir el lloc; també ho saben les famílies que han hagut de renunciar a la seva llibertat individual i han acabat vivint amb pares i sogres per no morir ofegats pels deutes; ho saben els que es veuen obligats a robar i mendicar per donar a menjar a casa; els que ho han perdut tot; i així una llarga llista de persones que pateixen drames personals, i cada cop més cansats, decideixen posar-ne fi amb decisions dramàtiques.
Els que han estat els nostres referents cauen, i quan això passa, lluny de voler-los reflotar el que cal fer és demanar-los explicacions i lluitar per trobar un sistema més just i net perquè això no es torni a repetir.
Tothom té merda a sota l'estora, però quan la merda la tenen els referents del país, aquells que són el mirall de molts, potser cal fer alguna cosa.
Si som capaços de mobilitzar el país en nom de la independència, també hem de ser capaços de moure'ns per construir un país d'oportunitats, amb gent capaç de liderar-ho, amb persones honestes, responsables i que vetllin pel bé comú.
Avui que la mentida, l'engany i l'estafa, s'han convertit en els màxims valors de la política només se m'acut que la solució és la de començar de zero. Com en les catàstrofes, que s'emporten cases i bens, i es reconstrueix tot des del principi. Tancant tots els partits i proposant persones justes, sense colors i afiliacions, amb ganes de donar un cop de mà. I creieu que n'hi ha de gent, gent amb aquest perfil, gent que contribuirien a fer país i resoldre aquest caos, gent capacitada amb la vida resolta i sense gens d'interès pervers.
Avui estic desil·lusionada, i preocupada per al demà dels meus fills davant d'aquesta situació, però com que em costa rendir-me crec que segur que sabrem sumar i trobar la solució.