De tant en tant la vida et regala moments únics i irrepetibles en forma de casualitats. Encara que a vegades m'entesto a creure que res és casual i que les coses passen perquè han de passar. Els gurus de la Programació neurolingüística (PNL) afirmen que aprenent a parlar amb la psique s'acaben assolint objectius i fites. I alguna cosa ha d'haver-hi de ciència i realitat quan la vida en sorprèn regalant-nos instants que no sabem ni com explicar-los. Casualitats com les que tots hem viscut, en algun moment de les nostres vides, com estar pensant en algú i trobar-lo en un lloc poc habitual; o pesar en un mateix regal i coincidir en la mateixa botiga; o quan recordes algú que fa temps que no veus i de sobte sona el telèfon; o quan tens una idea i topes amb qui t'ajuda a emprendre-la; o tantes i tantes situacions en les quals hem pensat que eren coses de bruixes quan en veritat eren connexions.
La gràcia d'aquests moments, d'aquestes "casualitats", és saber-les gestionar. Una tasca difícil i complicada quan s'hi barregen emocions o quan s'actua per pur impuls.
Potser el secret de tot plegat consisteix a saber aprofitar les casualitats i fer d'aquests moments records inoblidables, fent servir el cap, malgrat que sovint sigui el cor qui ens mogui.
