Ara fa uns dies que el nostre fill petit, un jove de 15 anys, va patir un accident de cacera.
Va ser el 22 d'octubre, el dia no l'oblidarem mai, fins avui el pitjor de les nostres vides, i les seqüeles i marques visibles i invisibles, han afectat a tots els membres de família d'una manera o altra.
La pitjor part pel nen i les altres conseqüències, les emocionals i d'angoixa, per a la resta. Va ser un dia molt dur, un accident sense cap intencionalitat, que també ha deixat empremta a qui accidentalment va prémer el gallet.
Va ser un ACCIDENT, i per això, a casa, mai ens vam plantejar demanar res, ni culpar ningú, perquè afortunadament el nen estava bé.
Però algú, aquells que pentinen el gat perquè tenen tan poca feina a casa seva que miren d'embrutar la dels altres, ja s'ha cuidat d'escampar rumors i falsedats sobre el que va passar, sense ni tan sols ser-hi present.
Hi ha qui ha tingut la poca vergonya de dir que el nostre fill es va disparar tot sol, o que anava il·legal a caçar, entre altres barbaritats...
Doncs per a la informació de qui correspongui:
-El nostre fill va rebre un tret al cul que li va sortir per la cuixa que li ha deixat dos petits forats i un túnel intern de més de 22 centímetres, que cicatritza molt bé, i que ni volent s'hauria pogut causar ell mateix.
-El nostre fill disposa de tots els permisos i papers necessaris per a poder anar de cacera.
-Que tot i la sang que es vulgui fer, el fet en qüestió, va ser un trist accident on prou malament ho ha passat tothom per a anar inventant versions.
Escrit queda i que cadascú en prengui la part que vulgui.
Nosaltres només en prenem la part d'agraïment: cap a les persones que s'han interessat per nosaltres, per aquelles que ens han ofert el seu suport, per les que ens aprecien i han mantingut respecte pel succés, i sobretot agraïment amb el destí, que es va conjugar perfectament perquè tot plegat quedés en una ferida sense greus conseqüències.
Afortunadament, la vida, ens ha donat una nova oportunitat i l'experiència haurà servit perquè tots vigilem més i valorem moltes coses.
L'espant anirà passant i la vida tornarà a la normalitat, els rumoròlegs aniran escampant rumors, i la gent senzilla estimant i cuidant dels seus amb molt d'amor.
Com deia el mestre savi. "la llengua no té ossos però en trenca de molt grossos" ;)
