Aquests dies no he tingut temps d'escriure malgrat que aquesta sigui una de les meves grans passions. Però amb dos fills adolescents, i amb les hormones en plena efervescència, a vegades costa trobar un moment lúcid per esplaiar-se.
Aquest cap de setmana ha estat intens, de llargues i grans negociacions, sobre l'hora de tornada a casa o sobre la possibilitat que el petit de la casa comences a sortir coincidint amb la celebració del Carnaval.
I el que més m'agrada d'aquestes situacions és quan els germans fan pinya i creen aliances, per mirar de trobar punts vulnerables als pares i obtenir beneficis particulars a les seves creuades, sobre l'hora de tornar a casa o la gent que vindrà a dormir-hi.
Aquestes situacions a part d'aportar-me records del passat, perquè els patrons es repeteixen i els que avui som els pares ahir vam ser els fills, em serveixen per explicar-los-hi com n'és d'important poder comptar amb un germà.
Els germans, malgrat les nostres grans diferències de caràcters i personalitats, estem units per sempre a través d'un cordó invisible que fa que junts siguem més forts, és el cordó de germans.
La vida té molts exemples sobre relacions entre germans, històries terribles de gelosies on germans es van fer la vida impossible, o grans històries d'amor on un protegeix i salva l'altre. Sigui com sigui els bons germans són com els millors amics, aquells que hi són quan els necessites, i amb qui pots mantenir aquest lligam tan essencial. Malgrat que cadascú faci la seva vida m'agradaria que els meus fills, com jo amb els meus germans, s'estimin i es protegeixin. I com diu "Pimpinela" hermanos para la bueno y lo malo ;)
