Llevat de qualsevol imprevist podria dir que em trobo a l'equador de la meva vida. Un estadi on habitualment fem repàs del què hem viscut a tall de balanç. Sense tristesa ni enyorança miro enrere i ho faig amb optimisme valorant tot allò que he guanyat i he après fins aquest replà del camí.
L'augment de l'esperança de vida fa que les edats biològiques no es corresponguin amb les de fa 20 o 30 anys enrere. Sense anar tan lluny fa 20 anys, jo mateixa, veia una persona de la meva edat i la trobava gran, quin disbarat! ;).
Totes les etapes de la vida, si tenim la sort d'anar-les passant, són fantàstiques amb més o menys entrebancs que aprenem a esquivar, però són extraordinàries. Arribats a aquest punt de lectura, aquest escrit, podria semblar una oda a la maduresa, però he de dir que la frescor de la joventut és una de les fases més sorprenent de totes.
Parlava l'altre dia amb un noi jove, amb moltes ganes de nous projectes i il·lusions, i recordava aquella empenta i trempera que tenia a aquesta edat. Quina època, amb quina energia i decisió s'encara la vida.
Els anys omplen d'experiència, saviesa, coneixement i emoció la nostra vida però esborren aquella impulsivitat i irracionalitat que com un "do diví" tenim a la joventut.
És per això que m'agraden les arrugues que evidencien que tinc la sort de poder gaudir de l'experiència de viure, aprenent constantment i saltant cada vegada millor els obstacles que van sorgint, però també m'agrada la frescor de la joventut amb aquella gosadia i candidesa que sovint m'activen algun record del què va ser la meva adolescència.
Bona nit!
 |
| @nuriamaya |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada