Darrerament, he tingut l'oportunitat de llegir tres llibres per pensar. D'aquells que porten missatge i que sense voler t'han fet aprendre alguna cosa, manuals per a la vida que penso que haurien de ser receptats com a lectura obligatòria.
Normalment, em costa llegir, a menys que el llibre m'entusiasmi molt, però sense voler els tres llibres m'han caigut, i mai més ben dit, a les mans.
El primer, "una motxilla per a l'univers" d'Elsa Punset el vaig trobar per casualitat un dia que anava de compres i, de cop i volta, em vaig trobar davant d'un prestatge amb desenes d'aquest llibre, en català, en castellà, i alguna cosa em va dir compra'l!
La veritat és que va ser tot un descobriment, un llibre, que he regalat a més d'una amistat per entendre moltes coses del dia a dia.
El primer, "una motxilla per a l'univers" d'Elsa Punset el vaig trobar per casualitat un dia que anava de compres i, de cop i volta, em vaig trobar davant d'un prestatge amb desenes d'aquest llibre, en català, en castellà, i alguna cosa em va dir compra'l!
La veritat és que va ser tot un descobriment, un llibre, que he regalat a més d'una amistat per entendre moltes coses del dia a dia.
El segon, "deixa de ser tu", de Joe Dispenza el vaig anar a comprar expressament després de llegir la contraportada d'un diari i deixant-me seduir per la particular visió de la vida de l'autor. Una lectura que també em va fascinar i un llibre que també vaig recomanar a una amiga que va saber posar-lo en pràctica i va viure una experiència única després d'uns dies complicats.El tercer, i segur que no el darrer, me'l va deixar una mare del futbol dels meus fills després de llegir-se el d'Elsa Punset convençuda que m'encantaria: "Cuentos para pensar" de, Jorge Bucay. I realment ho va endevinar, que distret i divertit que és. Quanta saviesa en cada història. I és que abans les coses s'explicaven a través de rondalles, llegendes o anècdotes i passaven de pares a fills per transmissió oral. Els contes servien per fer entendre coses als nens, cada història portava implícit un aprenentatge, i d'aquesta manera s'ajudava i ensenyava a trepitjar fort i bé en el camí de la vida.
Ara que la evolució ens ha portat a ser més independents de les persones, i més dependents de les màquines, cal aconseguir l'equilibri ni que sigui a través de la lectura.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada