ÉS QUAN CONDUEIXO QUE PENSO EN TU

Avui, algú molt important per mi i que em llegeix sempre, m'ha recomanat reflexionar sobre aquest tema d'avui. I m'ho deia mentre conduïa i aprofitava l'ocasió per telefonar i saludar-me naturalment.

I és cert, i realment curiós, la quantitat de persones que aprofiten l'ocasió d'anar en cotxe per dedicar-se a tenir conversa, amb algú altre, potser per allò d'aprofitar el temps. Quantes vegades no hem pensat de trucar algú mentre anàveu amb cotxe, o hem rebut una trucada d'aquelles interminables i amb poca substància que serveixen per acompanyar al conductor.

L'altre dia una companya de feina m'explicava que les converses més llargues que ha tingut amb el seu germà, un noi no massa enraonador, han sigut quan aquest havia de fer viatges llargs. Ella, mare de família, volia acabar la conversa i el seu germà li deia que li trucava perquè si no s'adormia i llavors era ella la que no callava per por que s'adormís.

Els hàbits canviem i el plaer de la conducció s'ha convertit en l'oportunitat de la trucada. Truca el cap de la feina per encarregar treball, truca la parella per fer balanç del dia, truca l'amic per explicar qualsevol cosa, i fas la trucada de cortesia perquè a casa fa mandra i conduint sembla que passa més bé.

Sigui com sigui, i procurant veure el costat positiu de tot plegat, val més una trucada de més que una de menys. A més sempre queda el recurs de la cobertura o el clàssic estic en una reunió.

Perquè malgrat tot és quan condueixo que penso en tu!