Entenem l'efecte de la globalització com una cosa positiva, per allò de què tothom és lliure per decidir el que vol, on ho vol i quan ho vol. Perquè cauen fronteres i es construeix un món més igual i menys diferenciat. Però és bo que al final que tothom i totes les coses siguin iguals? I amb això no parlo del dret de les persones, perquè això és innegociable, ja que tothom hauria de poder viure amb la màxima llibertat i qualitat de vida.
No sé si som prou conscients que amb aquesta globalització propiciem el naixement d'espècies noves, de tota mena d'animals i plantes, i tornem a conviure amb mals endèmics ja erradicats. Apareixen espècies invasores noves, algunes molt perilloses per la fauna i flora local, i en alguns casos problemàtiques per a la salut de les mateixes persones.
Sóc conscient que és una reflexió complicada i polèmica, però me la vaig fer ahir quan em van regalar una capseta de maduixes. Sí, sí, maduixes a finals de gener i jo que sóc filla del país de la maduixa, una fruita d'estiu, em pregunto: d'on venen aquestes maduixes? que són vermelles per fora i verdes per dins. Avui podem menjar gairebé de tot durant tot l'any, ja no queden productes de temporada.
Potser és que tinc la mentalitat clàssica, i tinc pensaments contraposats, ja que voldria menjar els productes que dóna la terra quan toca malgrat que els compro de tot.
Una cosa semblant em va passar quan van decidir que tothom es podia ordenar els cognoms al gust. És a dir es podia invertir l'ordre i posar el de la mare primer. Sóc dona i això em dóna sensació de caos i desordre. Com podrà a partir d'aquí algú organitzar l'arbre genealògic de la seva família si estem esborrant el rastre per sempre.
En fi, avui és un dia d'aquells que em costa organitzar els pensaments i tampoc m'hi vull trencar el cap així que em conformo en pensar que sort que a casa ja tenim fet l'arbre genealògic.
Vaig adormir sense el meu pensament diari:-(
ResponEliminaVes a dormir i ja el tindràs quan et llevis wapa ;)
ResponEliminaGràcies