Que les llàgrimes no et tapin el sol

M'agrada anar amb cotxe amb els meus fills perquè és un moment especial on podem compartir moments i xerrades increïbles. El camí m'ajuda, sense ràdio ni cobertura mòbil en algun tram, és el moment de debatre temes. I avui n'hem tocat un que serà motiu d'un nou article "la goma dels errors" i la sort de no disposar d'aquesta eina perquè només s'aprèn equivocant-se.

Però també m'ha fet gràcia que al meu comentari "a la propera vida ho tindré en compte" el nen em digués "aprofita aquesta que no en tindràs cap més". 

Caram que fort! i més en boca d'un adolescent. Però les seves paraules m'han fet pensar allò que li dic sempre: "tot té solució menys morir-se i el que no et mata et fa més fort".

Per això és molt important que les llàgrimes no et tapin el sol. Darrere els núvols sempre hi ha el sol, un sol que no s'apaga, i es desplaça amb la mateixa força i energia sempre. La vida ensenya i ens dóna moltes oportunitats, moments dolços i amargs, instants únics i persones irrepetibles, sal i sucre a discreció, però de tot se n'aprèn. Ara entenc aquella frase que sempre diu la gent gran: "amb la teva joventut i la meva experiència giraríem el món". 

No es tracta de girar el món sinó de viure la vida que vols viure perquè és única i passa molt ràpidament. Celebrant aquesta oportunitat de ser aquí avui i ara. De les pèrdues celebrem-ne els moments compartits i dels trencaments la possibilitat de tornar a començar. La vida està feta per devorar-la apassionadament i gaudir de cada instant com si fos l'últim, ja que sabem quan va començar, però no quan i com s'acabarà, afortunadament!

Riu, plora i emocionat, però sobretot gaudeix d'aquesta oportunitat que tens de ser feliç avui i ara!

(dedicat a la germana postissa ;) de la meva germana)