El veritable màster de la vida, la validació dels coneixements adquirits, arriba de la mà dels aprenentatges que assolim al llarg del camí. I si tens la sort de poder ensopegar amb persones sàvies, de qui poder aprendre, conèixer i saber més, llavors et pots sentir una persona realment afortunada.
Quan ets jove ni t'ho planteges, a mesura que et vas fent gran comences a escoltar i descobreixes quan et queda per aprendre i que ric que és el món i el coneixement de les persones, I quan ets fas més gran, és quan ets tu qui podrà compartir coneixements i aprenentatges viscuts.
Es pot aprendre de tot i de tothom, d'una actitud, d'un bon consell, d'un gran record, d'un moment, d'una experiència (bona o dolenta), d'un disgust,...ja ho diu la dita "el que no et mata t'ensenya" i jo afegeixo "et fa més fort i més savi".
M'agrada el símil d'Elsa Punset sobre el bagatge per la vida on anem omplint la motxilla...
Desconeixem quant temps tindrem per omplir-la, i si aquest temps transcorrerà per un camí planer o ple d'entrebancs, però si podem decidir com omplir-la. I jo opto per omplir-la de coses boniques, transformant les cicatrius de les dolentes en aprenentatges, i poden compartir el seu contingut amb qui la pugui menester.
La vida és un viatge d'anada ple d'experiències, sempre que puguis, gaudeix-la com si s'hagués d'acabar el món!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada