diumenge, 22 de gener del 2023

Morir a Ucraïna sense els teus

Avui s'ha mort el pare de la Natàlia, en altres circumstàncies podria semblar un fet normal, l'edat, la vida... però no... s'ha mort a Ucraïna, acompanyat de la seva dona i d'un dels seus tres fills.

La Natàlia fa temps que viu a Catalunya, molts anys abans que esclatés la guerra i la seva germana gran amb les seves filles encara fa més. Totes dues estan casades amb gent d'aquí i parlen el català a la perfecció.Però no desvio el tema i torno al que per mi és essencial.

El pare de la Natàlia estava malalt i es tractava de la seva malaltia en un hospital que no fa gaire va ser destruït per l'exèrcit rus. Aquest Nadal la Natàlia va voler anar a veure als seus pares, els enyora i pateix per la seva salut. El viatge no és fàcil, tres dies per arribar a casa els pares i tres dies per tornar a Catalunya. Quan va tornar estava destrossada... dificultat per trobar medicaments, el pare sense poder tractar-se de la seva malaltia perquè l'hospital estava en runes, sons de tirs i bombes constantment, i veient com el pare empitjora i perdia la il·lusió de viure...

No puc entendre com ens hem tornat, fent veure que no passa res i mirant cap a un altre costat. I no parlo només de nosaltres, que poc hi podem fer, sinó d'aquells que dirigeixen el món.
¿Com pot ser que al segle XXI un sonat amb deliris grandesa i poder, que passarà a la història com a un gran assassí i criminal (per no dir renecs), iniciï una guerra sense cap motiu i les grans potències del món s'ho mirin de lluny? Ha destruït famílies, patrimoni i s'ha carregat l'estabilitat econòmica i la tranquil·litat d'un país que anava endavant.

La Natàlia no es podrà acomiadar del pare i menys assistir al seu enterrament. Tampoc podrà consolar la mare i el germà, i tant ella com la resta de la família hauran de viure en la distància un moment tan dolorós.

Sé que aquest escrit no servirà de molt, però el faig perquè estimo la Natàlia i la seva família i em sap greu el que els ha tocat viure i vull visibilitat com viuen la guerra aquests nous catalans.
Allà on sigui el pare de la Natàlia un bon cel i, per tots ells, que la pau arribi a Ucraïna ben aviat!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada