Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tv3. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tv3. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 d’octubre del 2015

El fenomen Merlí i la mala programació

La nova sèrie de TV3 Merlí ha aconseguit convertir-se en una excusa perfecta per compartir una estona de televisió entre pares i fills adolescents. La nova producció de la televisió autonòmica és divertida i intel·ligent i ens apropa a la filosofia i al tarannà de la vida quotidiana d'una manera amena.
En Merlí és un personatge curiós, però alhora apassionat de la seva feina, que ensenya conquistant als seus alumnes i fent-los raonar per si mateixos per a poder créixer com a persones autònomes i amb personalitat pròpia. Un relat apassionant i alhora entretingut que permet a pares i fills compartir una estona de televisió i comentar junts la jugada. El mite de la caverna, els grans filòsofs, i un temari que fa fàcil l'assignatura de filosofia, semblant al llibre el món de Sofia, una obra de ràpida lectura per fer entenedora la "filo".
I després de tanta lloança arriba la crítica, ja que han canviat l'horari d'emissió, un fet que cal repensar-se tenint en compte el públic adolescent que l'endemà ha de rendir a l'institut. Val la pena tornar a programar una sèrie que ha aconseguit tant, que pares i fills tinguin un producte en comú, tornant a l'horari original. Parlem de joves que estan preparant-se per a la selectivitat i l'horari d'emissió els obliga a renunciar a temps de son. Mirar-lo l'endemà no és la millor opció, perquè els impedeix fer tertúlia amb els companys i trenca la màgia del moment familiar. Són moltes les famílies que comparteixen la sèrie amb els seus fills, és la màgia del fenomen Merlí, que no ho espatlli una mala programació ;)


dissabte, 8 de novembre del 2014

En defensa de Joan Manel Serrat

Dijous escoltant l'entrevista que dins del TN de TV3 va fer a Joan Manel Serrat ràpidament es podia veure que portaria cua i que la xarxa trauria fum.
L'home anava a parlar del seu darrer guardó, un Ondas, per la seva trajectòria coincidint amb la publicació del disc "Antología desordenada", acompanyat de 31 artistes, per celebrar 50 anys als escenaris i el presentador va aprofitar l'avinentesa per parlar del procés, conèixer l'opinió del cantautor i saber si aniria a votar.
Però sorpresa, Joan Manel Serrat, va dir que no aniria a votar i tot i reconèixer que les prohibicions no són bones va dir que no hi aniria perquè "més que una consulta desitjable és una manifestació". I a partir d'aquí la xarxa va començar a bullir en contra del cantautor. Però que està passant?
El Dret a Decidir és un dret igual per a tots i si hom decideix no anar a votar, perquè no vol, perquè no té prou informació, perquè no ho troba legítim, és lliure de fer-ho.
Em sorprèn que aquestes alçades la nostra societat, que sempre s'ha caracteritzat per ser assenyada (seny), valenta, educada i responsable que de sobte sigui intolerant i crítica.
Al meu entorn les opcions són molt variades, tant com els seus perfils de les persones que m'envolten: els que votaran si-si; els que votaran si-no; els que s'abstindran; i els que votaran que no; i els que no parlen del vot perquè és secret; i totes les opcions són igual de vàlides si apel·lem a la llibertat individual i res malmetrà la relació que tenim per distants que estiguin les nostres posicions.
Hauríem de mirar que la passió no ens condueixi a la destrucció, per allò del "de l'amor a l'odi només hi ha un pas".
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/11/serrat_el_9-n_no_anire_a_votar_104346.php

dijous, 6 de març del 2014

EL PODER DE LA "VOZ"

Per primera vegada, en molt de temps, un programa de televisió ha aconseguit tenir reunida davant la "caixa tonta" als meus fills i a nosaltres, els seus pares. Mirar la tele en família no és un fet excepcional, ho fem sovint, el que si que és estrany és que mirem un canal com tele 5. 
I trobo que té molt de mèrit que la cadena que menys agrada a casa pels seus programes exhibicionistes, barroers, i xafarders, ara ens tingui hipnotitzats. A casa som tevetresians i gairebé sempre mirem alguns dels canals autonòmics, els nostres.
Però el programa la VOZ ens ha enganxat i crec que el secret i el poder de la "Voz" és que els seus protagonistes siguin nens i la música. Dues peces que emocionen i enganxen, els nens per la seva espontan
ïetat, naturalitat i sinceritat; i la música perquè ajuda desconnectar, transporta i relaxa. Una combinació perfectament conjugada que fa les famílies comparteixin una estona de sofà comentant la jugada i votant des de casa als seus petits cantaires preferits.
Avui ha estat vespre de la "Voz"