FA 14 ANYS QUE SÓC MARE!!!

Avui el meu fill ha fet catorze anys i m'he adonat que fa el mateix temps que vaig debutar en l’apassionant món del patiment i del segon pla.

Del patiment perquè, tot i que els fills et produeixen alegries i satisfaccions, no deixes de patir mai més. Quan són petits pateixes perquè ploren, no tenen gana, cauen o es fan mal. Quan van creixent vols que siguin exemplars, educats i preparats, que facin i siguin el que voler fer i ser, i que hi arribin sense perdre massa pel camí. I més endavant, suposo, que pateixes perquè triomfin, siguin feliços i tampoc pateixin els seus fills.

I del segon pla, perquè ells sempre estaran al primer, perquè surts a comprar i sempre els cau alguna cosa, perquè tenen fred i et destapes per escalfar-los, perquè qüestionen i busques la millor resposta...però no ens enganyem, és la millor professió del món, és un aprenentatge constant a forma de retroalimentació, aprenent constantment els uns dels altres per anar fent camí plegats.

Avui hem fet un primer replà del camí i m'han vingut molts records al cap: els primers dibuixos amb aquells "us estimo", l'època del "i per què?" o el "no vull que ens morim mai"...moments que no es poden sentir si no s'han viscut. Sobretaules de divertits interrogatoris o capvespres filosòfics on la força i la seguretat de la família ho supera tot.

Ja han passat 14 anys, catorze meravellosos anys del debut de mare, i avui he decidit fer “punta al llapis” per materialitzar en aquest blog idees, pensaments i moments.

@nuriamaya