Temps d'estiu, dels estius de sempre

La saviesa popular escrita en el refranyer diu que "per l'estiu tota cuca viu" i és ben cert. A l'estiu els rellotges s'aturen, les hores passen a bon ritme, i disposar d'un dia clar durant més hores convida a fer moltes coses. L'activitat en el lleure es multiplica com una necessitat de poder trencar amb la rutina quotidiana de la resta de l'any.
L'estiu és temps per fer vacances, estar en família i amics, tardes o nits de terrasses, moments d'alegria, dies de platja o muntanya, d'anar en bicicleta o sortir a córrer, però sobretot és temps de fer coses, moltes coses!
Temps per recordar altres estius i comprovar que moltes rutines continuen intactes. Els nens voltant pels carrers jugant, xerrant o festejant amb les nenes; el retrobament amb alguna amistat del passat que enceta una bona conversa; els campionats esportius o les sortides familiars per descobrir territori o viure noves experiències; els àpats a l'aire lliure i les llargues sobretaules; i tantes coses que ens recorden que és temps d'estiu, dels estius de sempre. On malgrat el pas del temps, moltes coses continuen idèntiques, les escenes es repeteixen i sovint el subconscient ens evoca conscientment al passat ja sigui a través d'una olor, sabor, una cançó o un retrobament inesperat ;)

Els millors amics o els amics de debò

Sóc de les que pensa que els amics es poden comptar amb els dits de la mà i que d'amics de veritat n'hi ha pocs. I és cert, perquè fins i tot els millors amics et fan disgustar alguna vegada o et deceben. Però també crec que tenir amics de veritat, ni que sigui només un, és molt més que recomanable i sa. Amb un amic de debò pots compartir aquelles confidències o neguits que no es poden explicar a la família. Són aquelles coses que necessiten una visió llunyana i imparcial per trobar respostes objectives.
Tinc la sort de tenir algun bon amic, algú amb qui confiar, algú que m'escolta i m'aconsella perquè la seva perspectiva no es barreja amb les emocions i pot objectivar els meus dubtes o inseguretats sense barrejar-hi els sentiments. I això no vol dir que no m'apreciï, o no pateixi per mi, això vol dir que com que cadascú té la seva pròpia vida, amb parella i família consolidada, és més fàcil trobar solucions o resoldre dubtes per l'altre amb lucidesa.
Això només té un perill i és que no tothom ho entén, i més quan l'amic és del sexe oposat al teu, i s'imaginen que darrere l'amistat hi ha quelcom més. Però això ja és problema seu, és el problema de ments complicades, i respon a les seves pròpies pors i frustracions.
Avui celebro poder comptar amb pocs, però bons amics, gent especial quasi de família amb qui enraono i discuteixo, i amb qui sempre mantindré una bona relació fraternal.
La vida ens facilita ensopegar amb persones meravelloses, persones que enriqueixen les nostres experiències vitals, sovint molts coneguts i pocs amics, per tant, quan t'adonis que el conegut és un dels millors amics o els amics de debò, cuida'l!