Els millors amics o els amics de debò

Sóc de les que pensa que els amics es poden comptar amb els dits de la mà i que d'amics de veritat n'hi ha pocs. I és cert, perquè fins i tot els millors amics et fan disgustar alguna vegada o et deceben. Però també crec que tenir amics de veritat, ni que sigui només un, és molt més que recomanable i sa. Amb un amic de debò pots compartir aquelles confidències o neguits que no es poden explicar a la família. Són aquelles coses que necessiten una visió llunyana i imparcial per trobar respostes objectives.
Tinc la sort de tenir algun bon amic, algú amb qui confiar, algú que m'escolta i m'aconsella perquè la seva perspectiva no es barreja amb les emocions i pot objectivar els meus dubtes o inseguretats sense barrejar-hi els sentiments. I això no vol dir que no m'apreciï, o no pateixi per mi, això vol dir que com que cadascú té la seva pròpia vida, amb parella i família consolidada, és més fàcil trobar solucions o resoldre dubtes per l'altre amb lucidesa.
Això només té un perill i és que no tothom ho entén, i més quan l'amic és del sexe oposat al teu, i s'imaginen que darrere l'amistat hi ha quelcom més. Però això ja és problema seu, és el problema de ments complicades, i respon a les seves pròpies pors i frustracions.
Avui celebro poder comptar amb pocs, però bons amics, gent especial quasi de família amb qui enraono i discuteixo, i amb qui sempre mantindré una bona relació fraternal.
La vida ens facilita ensopegar amb persones meravelloses, persones que enriqueixen les nostres experiències vitals, sovint molts coneguts i pocs amics, per tant, quan t'adonis que el conegut és un dels millors amics o els amics de debò, cuida'l!

Sempre reben els que més estimes

Tinc un amic que creu que les persones tenim mala memòria i que sovint ens oblidem dels favors, o cops de mà, que ens han donat algú quan ens ha fet falta. Per ell el més trist de la situació és veure que algú que ha sigut bo i amable amb els altres ara, quan més ho necessita, és oblidat per aquells a qui va ajudar.

Segurament això fruit d'un mal ús de la memòria selectiva, aquella que organitza els nostres pensaments, que classifica el que hem de recordar i el que hem d'oblidar ràpidament. Però no podem fer grups de persones, i classificar-les en funció de les seves accions, ja que cada persona és un món únic i irrepetible i de vegades et sorprenen aquelles que menys coneixes. I malgrat que al món hi ha "gent difícil" també hi ha "gent fantàstica" i sort n'hi ha. 

Sempre he dit, perquè així ho crec, que els amics de veritat es poden comptar amb els dits de la mà i que la sang és la sang, per sobre de tot, apel·lant a les relacions familiars. I hi crec plenament, d'amics de veritat n'hi ha pocs i pels teus series capaç de girar el món, encara que en els moments difícils també són els primers que reben. Els que s'emporten els teus èxits i els teus fracassos, els que animes o estripes a crítiques, els que abraces o esbronques, els que sempre reben perquè són els que més estimes.

La vida està plena de moments i oportunitats que cal saber gestionar i com diu el refranyer "es de buen nacido ser agradecido" i per això és important donar les gràcies als amics i saber dir t'estimo als de casa.
Per això, ara i aquí, aprofito i dic GRÀCIES i us ESTIMO!!!
(encara que ja us ho dic i ja ho sabeu;))

JUNTS SUMEN PER TANT FEM EQUIP

Les persones tenim un grup determinat d'amistats per qüestions d'afinitat ja bé siguin ideologies o d'identitat. Però la relació entre homes i dones, encara avui no és massa entesa, i podent ser molt complementària sovint en lloc de sumar resta.

I això ho dic a propòsit d'aquest article de la Vanguàrdia:

És lamentable que al segle XXI passin aquestes coses, però no ens enganyem, encara avui passen.

Al món hi han hagut molt poques dones que han dirigit països, les recordem fàcilment perquè poden comptar-se amb els dits de les mans. Però no se'ns fa estrany perquè fins fa ben poc al nostre país tampoc s'apostava per la paritat als governs. I encara avui hi ha equips de govern amb més homes que dones, per tant, la paritat no es compleix. I no perquè elles no puguin fer-ho bé sinó perquè són dones.

I a les empreses passa exactament el mateix. No tenen en compte les potencialitats de les dones, la creativa, la imaginació, el punt femení, el raonament, i tantes qualitats que només fan que donar valor a les empreses. Encara tenim la mentalitat primitiva que la dona a casa i pels negocis, o les feines de responsabilitat, els homes. El món evoluciona a un ritme frenètic però els estereotips costen de canviar.

Hauríem de poder fer un pas endavant i, si més no, poder experimentar que homes i dones som perfectament complementaris. 

Junts sumen per tant fem equip i desterrem perjudicis sexistes.