Els pares no es trien, toquen!

Sempre he sentit que una de les poques coses de valor que et tries a la vida, aplicat a l'entorn familiar, és la parella. Això vol dir que la resta et toquen, i sempre s'ha dit que et toquen els pares, et toquen els germans, els fills, els cunyats, els sogres, els avis... i tot l'ampli ventall de persones que de mica en mica van configurant l'entorn familiar. D'aquí la importància de saber triar bé la parella de viatge o de saber rectificar en cas d'errar en la tria.

Ara bé, amb la qüestió dels fills discrepo totalment, els fills no et toquen,ja que són prototips dissenyats i evolucionats pels pares, a imatge i semblança, malgrat que sovint no en som massa conscients d'això.
Penso que l'èxit o el fracàs de l'educació dels nostres fills és responsabilitat nostra com progenitors. I pobre dels fills que els toquin uns pares despreocupats, sobreprotectors, modèlics, o revolucionaris. Perquè totes les masses piquen i cal dosificar-se a l'hora d'educar els fills, rectificant si cal i ajudant-los a avançar a la vida, superant obstacles, essent bones persones, amb capacitat de reacció i amb la seguretat que tindran una mà forta i valenta, dels pares, en cas de necessitat. Els fills han d'ensopegar i aixecar-se per valorar els danys abans de rebre la cura
Però, estem preparats o som conscients de la responsabilitat que tenim a les mans com a pares? quines garanties tenen els nostres fills de què podrem estar a l'altura? quan molts no són capaços de prendre decisions per ells sols i es deixen influenciar per l'entorn. Què podem esperar de pares que per mantenir-se a les expectatives de la galeria eduquen els fills amb valors,  a vegades contraris als seus, però que vesteixen?.
El món és ple de persones, bones i dolentes, i la responsabilitat de cadascuna d'aquestes ànimes és dels seus progenitors. Educar costa, temps i dedicació, però la satisfacció de veure que s'ha fet bé crec que és el millor preu de tot plegat. Per tant, en l'educació dels teus fills no escatimis temps i recursos, i sobretot fes-ho a consciència i fidel als teus ideals perquè segur que d'aquesta manera ho hauràs fet bé. I recorda que els pares no es trien, toquen!

Sempre reben els que més estimes

Tinc un amic que creu que les persones tenim mala memòria i que sovint ens oblidem dels favors, o cops de mà, que ens han donat algú quan ens ha fet falta. Per ell el més trist de la situació és veure que algú que ha sigut bo i amable amb els altres ara, quan més ho necessita, és oblidat per aquells a qui va ajudar.

Segurament això fruit d'un mal ús de la memòria selectiva, aquella que organitza els nostres pensaments, que classifica el que hem de recordar i el que hem d'oblidar ràpidament. Però no podem fer grups de persones, i classificar-les en funció de les seves accions, ja que cada persona és un món únic i irrepetible i de vegades et sorprenen aquelles que menys coneixes. I malgrat que al món hi ha "gent difícil" també hi ha "gent fantàstica" i sort n'hi ha. 

Sempre he dit, perquè així ho crec, que els amics de veritat es poden comptar amb els dits de la mà i que la sang és la sang, per sobre de tot, apel·lant a les relacions familiars. I hi crec plenament, d'amics de veritat n'hi ha pocs i pels teus series capaç de girar el món, encara que en els moments difícils també són els primers que reben. Els que s'emporten els teus èxits i els teus fracassos, els que animes o estripes a crítiques, els que abraces o esbronques, els que sempre reben perquè són els que més estimes.

La vida està plena de moments i oportunitats que cal saber gestionar i com diu el refranyer "es de buen nacido ser agradecido" i per això és important donar les gràcies als amics i saber dir t'estimo als de casa.
Per això, ara i aquí, aprofito i dic GRÀCIES i us ESTIMO!!!
(encara que ja us ho dic i ja ho sabeu;))

Ens queda l'essència dels que ens han estimat

La notícia més colpidora d'avui ha estat sens dubte la cerimònia de comiat a Tito Vilanova a la catedral de Barcelona. Aquests dies tothom n'ha parlat perquè quan la mort s'endú prematurament algú sempre ens toca la fibra i més la persona és coneguda o popular. 

La mort tothom la viu com pot perquè desgraciadament és un tema que no treballem massa, i mirem de fer veure que no la veiem, potser per poder creure que és un tema que no va amb nosaltres.

Aquesta setmana l'article del periodista Joan Maria Pou, que va estar casat amb Tatiana Sisquella també víctima del càncer, feia pensar molt per la seva duresa i al mateix temps la realitat que pateixen els que perden l'amor de la seva vida.

Avui, les paraules dels fills de Tito Vilanova ens han fet veure que les persones marxen i, malgrat que mai s'obliden, ens queda l'essència dels que ens han estimat.

La filla de Tito, la Carlota, deia que del seu pare havia après a valorar que "la vida és massa curta com per dedicar temps a les coses que no et fan feliç". El seu fill, l'Adrià, recordava que una vegada el seu pare li va dir que estigués tranquil que "el que avui et preocupa demà ja haurà passat" i acaba recordant la frase que sempre li adreçava "Seny, pit i collons".

Les persones són el que mamem, els valors, les ensenyances i l'essència dels que s'han preocupat per fer-les crèixer segures i amb seny perquè sempre els han donat la mà.

EL PODER DE LA "VOZ"

Per primera vegada, en molt de temps, un programa de televisió ha aconseguit tenir reunida davant la "caixa tonta" als meus fills i a nosaltres, els seus pares. Mirar la tele en família no és un fet excepcional, ho fem sovint, el que si que és estrany és que mirem un canal com tele 5. 

I trobo que té molt de mèrit que la cadena que menys agrada a casa pels seus programes exhibicionistes, barroers, i xafarders, ara ens tingui hipnotitzats. A casa som tevetresians i gairebé sempre mirem alguns dels canals autonòmics, els nostres.

Però el programa la VOZ ens ha enganxat i crec que el secret i el poder de la "Voz" és que els seus protagonistes siguin nens i la música. Dues peces que emocionen i enganxen, els nens per la seva espontan

ïetat, naturalitat i sinceritat; i la música perquè ajuda desconnectar, transporta i relaxa. Una combinació perfectament conjugada que fa les famílies comparteixin una estona de sofà comentant la jugada i votant des de casa als seus petits cantaires preferits.

Avui ha estat vespre de la "Voz"