Fer-se gran amb educació

Avui em comentava un amic els abusos de poder que, en nom de la vellor, li fa sovint un company de feina. Algú que el desautoritza sovint per veure si salta i això m'ha fet veure la temperància que té, per no perdre mai els papers, mantenint sempre el respecte cap a aquesta persona gran. 
Algú del meu entorn més proper aplica la màxima que diu "a la meva edat puc fer i puc dir el que em sembli" fent valer allò que ser gran és un grau. Però jo hi afegiria que "sempre des de la cordialitat, la bona educació i el saber fer que concedeix l'experiència".
A la meva feina, sobretot a l'estiu, tracto amb molta gent de pas. Persones de totes les edats, i nivells culturals, interessats per les noves tecnologies. Em sobta, i alhora m'alegra, veure que cada cop més gent gran es llença de cap al món TIC. Persones que senten la necessitat de no perdre el tren, d'estar connectats amb els seus i de viure en consonància amb la velocitat i els canvis actuals.
Tinc molt respecte per la gent gran, en general em desperten tendresa i saber fer, m'agrada veure persones amb ganes de viure, capaces d'aprendre i d'ensenyar alhora, avis que transmeten valors i saviesa.
Però com a tot en la vida sempre es veu més el que crida que el que calla; el que domina que el que creu; el maleducat del cordial. M'entristeix aquesta minoria que en nom de la seva edat són maleducats amb els altres, els desautoritzen fent un pols per veure qui pot més, o s'aprofiten de la seva condició de gent gran per fer passar el seu punt amb despotisme. Són avis acabats de graduar, jovenalla que en dirien els de noranta anys, que pensen que així guanyen autoritat. Però que no s'equivoquin, ja que d'aquesta manera només perden credibilitat i respecte. I el més trist és que segur que pateixen fent tot això.
Afortunadament, malgrat que sempre es veu més el cridaner que el silenciós, al món hi ha grans persones de les quals es pot aprendre molt. Gent que ha aprés a fer-se gran amb educació i s'ha guanyat el respecte de tota la resta.
Sort que encara queden avis com aquest de l'anunci de Coca-Cola.

Els pares no es trien, toquen!

Sempre he sentit que una de les poques coses de valor que et tries a la vida, aplicat a l'entorn familiar, és la parella. Això vol dir que la resta et toquen, i sempre s'ha dit que et toquen els pares, et toquen els germans, els fills, els cunyats, els sogres, els avis... i tot l'ampli ventall de persones que de mica en mica van configurant l'entorn familiar. D'aquí la importància de saber triar bé la parella de viatge o de saber rectificar en cas d'errar en la tria.

Ara bé, amb la qüestió dels fills discrepo totalment, els fills no et toquen,ja que són prototips dissenyats i evolucionats pels pares, a imatge i semblança, malgrat que sovint no en som massa conscients d'això.
Penso que l'èxit o el fracàs de l'educació dels nostres fills és responsabilitat nostra com progenitors. I pobre dels fills que els toquin uns pares despreocupats, sobreprotectors, modèlics, o revolucionaris. Perquè totes les masses piquen i cal dosificar-se a l'hora d'educar els fills, rectificant si cal i ajudant-los a avançar a la vida, superant obstacles, essent bones persones, amb capacitat de reacció i amb la seguretat que tindran una mà forta i valenta, dels pares, en cas de necessitat. Els fills han d'ensopegar i aixecar-se per valorar els danys abans de rebre la cura
Però, estem preparats o som conscients de la responsabilitat que tenim a les mans com a pares? quines garanties tenen els nostres fills de què podrem estar a l'altura? quan molts no són capaços de prendre decisions per ells sols i es deixen influenciar per l'entorn. Què podem esperar de pares que per mantenir-se a les expectatives de la galeria eduquen els fills amb valors,  a vegades contraris als seus, però que vesteixen?.
El món és ple de persones, bones i dolentes, i la responsabilitat de cadascuna d'aquestes ànimes és dels seus progenitors. Educar costa, temps i dedicació, però la satisfacció de veure que s'ha fet bé crec que és el millor preu de tot plegat. Per tant, en l'educació dels teus fills no escatimis temps i recursos, i sobretot fes-ho a consciència i fidel als teus ideals perquè segur que d'aquesta manera ho hauràs fet bé. I recorda que els pares no es trien, toquen!

LA MALA EDUCACIÓ

La notícia del dia, sens dubte, és la nova edició del Mobile World Congrés on Barcelona es converteix en referent mundial sobre la telefonia mòbil. Conèixer innovació, avenços i possibilitats al voltant de la comunicació són els objectius d'aquesta trobada on participen nombroses nacionalitats, colors polítics i personalitats molt variades. Fins aquí tot normal, però la notícia del dia l'ha protagonitzat Àlex Fenoll, un expositor-emprenedor que s'ha negat a donar la mà al príncep. 

Segons explica els han escridassat per anar a saludar a les autoritats i ha protagonitzat aquest moment que s'ha repetit durant tot el dia per les televisions, les ràdios i que demà serà portada als diaris.

Crec que l'educació no està renyida ni amb les ideologies polítiques ni amb les creences. No sóc monàrquica, vagi per endavant, però tots i tothom, autoritats o ciutadans em mereixen un respecte i els tinc educació. Negar una salutació, no ens enganyem, no ens fa més independentistes ens fa maleducats. Ja sigui al príncep, el Papa, el veí de casa o el company de feina.

M'espanta aquesta falta de respecte que mostrem per voler arribar a assolir les nostres fites, aquesta mala educació que mostrem pels que no pensen com nosaltres, aquestes subtils amenaces per mirar d'arribar als objectius marcats. Aquest, creieu-me, no és el camí.

Em nego a creure que hem perdut el seny i la coherència, m'entristeix pensar que anem perduts, tot i que em sembla que és prou evident. Hi ha un somni, un aparent desig col·lectiu, però no hi ha líders, ni full de ruta, ni franquesa sobretot plegat.

Perquè no t'enganyis, Àlex Fenoll, malfiat d'aquells que avui et victoregen per les xarxes socials i d'aquells que t'han donat cops a l'esquena o t'han donat amb força i fermesa la mà com expliques. Avui no has actuat bé, valia més no haver-hi anat quan t'hi han convidat, que ser maleducat. Ets lliure, d'acord, però perdent de vista valors bàsics com l'educació no anirem enlloc. Argumentes que ells no ens respecten, però avui amb aquest gest t'has posat a la seva alçada. A la vida el més difícil és no caure en l'error de voler posar-se al nivell dels que ho fa més malament. Hem de ser capaços de mantenir-nos a un esglaó per sobre i allunyar-nos de la mala educació.
Segur que la meva opinió no serà popular, i menys veient com et van creixent els seguidors, estic convençuda que a molts els semblarà que dir-ho no queda bé, però és el que penso i t'ho dic cordialment, amb respecte i educació.