La societat del coneixement més enllà d'Internet

Tenim la falsa creença que la societat del coneixement és fruit de la tecnologia i realment la societat del coneixement és poder-se relacionar amb altres persones per compartir i per aprendre. I per fer això, compartir i aprendre, moltes vegades no cal anar massa lluny de casa.
El món virtual està molt bé! Les noves tecnologies ens han aportat un plus en les nostres vides, tant pel que és bo com pel que no ho és tant, però impersonalitzen les accions i els missatges són més neutres.
No estic en contra de les TIC, ans al contrari perquè hi treballo moltes hores, m'apassionen, i a la feina m'aporten valor, però trobo a faltar el contacte i l'experiència que es pot transmetre amb una bona conversa de tu a tu. Llegia fa poc un article sobre les propietats del contacte físic, dels beneficis que comporta poder-se tocar, acariciar, abraçar o donar-se un lleuger copet a l'esquena.
Sovint la vida et fa coincidir amb gent extraordinària, persones que no havies vist mai o altres que veient sovint no havies tingut la sort de compartir-hi res, gent diversa amb qui poder aprendre o desaprendre coses. Així que cal estar alerta i no deixar que un whatsapp, un SMS o una xarxa social ens privin d'una bona conversa amb algú ;)

Cap argument justifica la violència i el vandalisme

No hi ha cap argument vàlid que pugui justificar la violència i el vandalisme, cap. 
Aquests dies els telenotícies cada dia tracten la informació del desallotjament de #CanVies i les lamentables conseqüències que hi ha hagut. Vidres trencats, mobiliari trinxat, crema de vehicles... és el trist balanç del poc civisme i el vandalisme que ja es tradueix en mils d'euros.
Preguntats als veïns hi ha de tot, els que celebren la demolició del centre i els que ho critiquen.
Jo sóc de les que critica que hi hagi gent que aprofita l'ocasió per treure la fera que tenen dins, que carreguen contra tot i tothom en nom de la solidaritat o el bé comú, quan en realitat són intolerants i agressius.
Sempre he cregut que amb diàleg i bona voluntat s'assoleixen grans fites, ara bé, amb violència l'única cosa que es pot aconseguir és rebuig. Com a ciutadana del món em nego a acceptar aquest tipus d'actituds, em nego a mantenir el diàleg amb els violents, els xantatgistes i els amenaçadors.
Estic convençuda que cap argument pot justificar les agressions i intimidacions.
És trist, però cada cop callem més, o parlem amb la boca petita, per por coses que són de sentit comú. Perquè ningú protesta per fer callar els incívics? perquè no queda bé. Perquè ningú qüestiona els pensaments majoritaris? per por a ser mal vist. Perquè la gent no es manifesta en contra els violents? perquè és impopular.
Em nego a deixar-me portar per la marea, continuaré bracejant en la direcció que em diguin els meus principis i ideals, i em manifestaré en veu alta a través d'aquest blog sobre allò que no em sembli bé.
Fins avui puc dormir cada dia amb la consciència ben tranquil·la i amb la seguretat que, la fidelitat que mantinc amb les meves accions d'acord amb el meu pensament, m'allibera de trair els meus ideals per quedar bé amb la galeria.
M'aplico allò del "viu i deixa viure, respectant i essent respectat, però sense deixar de ser un mateix!
  

Lopinió dels veïns de Sants sobre els aldarulls - Televisió de Catalunya