Quin és el preu dels valors quan es tracta de futbol?

Quin és el preu dels valors quan es tracta de futbol?
Encara recordo les paraules que ens van dir quan vam decidir apuntar a jugar a futbol els nostres fills. Eren molt petits i el club només volia nens i nenes a partir de primer de primària, que sabessin cordar-se les sabates, perquè deien que volien mainada autònoma. També ens van explicar que els ensenyarien a jugar a futbol, a competir en equip, i que més que sumar victòries el que comptava era que aprenguessin a compartir, a passar la pilota, a fer equip practicant esport. Quina retòrica, quina teoria tan maca, com a pares quedàvem bocabadats, però les paraules s'anaven allunyant de la trista realitat. I tant que comptaven les victòries, quants nens n'hi havia que jugaven poc, i quanta mainada que es mirava el futbol assegut a la banqueta. Quina decepció per alguns i quina impotència per aquells pares que havien apostat pels valors de l'esport en equip.
Aquests records m'han vingut al cap arran de la notícia del jugador "mossegador" que vol fitxar el Barça "Luís Suárez". Llavors ens omplirem la boca del "juega bonito", "ningú guanya","fora violència als camps de futbol", "todos somos macacos" i un munt de campanyes més per a fomentar els valors i la pràctica del joc net.
Però potser caldrà fer-ne alguna per protegir a l'espectador d'aquests jugadors, convertits en gladiadors, que surten a matar a la gespa i inciten al públic a la violència.
Volem guanyar, al preu que sigui, i els valors s'obliden fàcilment si es tracta d'una victòria. I encara som capaços de treure arguments de sota la màniga com ara que "l'agressió a Neymar va ser més greu" per justificar un possible fitxatge. Com pot la societat passar-se els valors pel forro i defensar el que és indefensable fent servir d'argument que n'hi ha que ho fan pitjor.
Cap agressió és justificable i el que lesiona, mossega, o fa mal no pot ser l'ídol dels nostres fills i en lloc de jugar a futbol potser hauria d'aprendre a ser persona. Demanar perdó està bé, però reincidir en l'acte implica no haver-se cregut aquest perdó.
Hauríem de dir prou a allò que impedeix pujar persones assenyades i de futur. Hauríem de premiar més al qui s'esforça per millorar, donant oportunitat a persones més humils però més humanes, amb més valors, perquè són ells qui es mereixen ser els ídols dels nostres fills.
Tinc l'esperança que ho acabarem fent bé! malgrat que encara avui es fitxin nens amb quatre o cinc anys, que no saben cordar-se les sabates, perquè amb la seva quota es pot finançar el primer equip, o es continuïn pagant  sous milionaris per jugadors violents i reincidents perquè corren o fan gols.

Cap argument justifica la violència i el vandalisme

No hi ha cap argument vàlid que pugui justificar la violència i el vandalisme, cap. 
Aquests dies els telenotícies cada dia tracten la informació del desallotjament de #CanVies i les lamentables conseqüències que hi ha hagut. Vidres trencats, mobiliari trinxat, crema de vehicles... és el trist balanç del poc civisme i el vandalisme que ja es tradueix en mils d'euros.
Preguntats als veïns hi ha de tot, els que celebren la demolició del centre i els que ho critiquen.
Jo sóc de les que critica que hi hagi gent que aprofita l'ocasió per treure la fera que tenen dins, que carreguen contra tot i tothom en nom de la solidaritat o el bé comú, quan en realitat són intolerants i agressius.
Sempre he cregut que amb diàleg i bona voluntat s'assoleixen grans fites, ara bé, amb violència l'única cosa que es pot aconseguir és rebuig. Com a ciutadana del món em nego a acceptar aquest tipus d'actituds, em nego a mantenir el diàleg amb els violents, els xantatgistes i els amenaçadors.
Estic convençuda que cap argument pot justificar les agressions i intimidacions.
És trist, però cada cop callem més, o parlem amb la boca petita, per por coses que són de sentit comú. Perquè ningú protesta per fer callar els incívics? perquè no queda bé. Perquè ningú qüestiona els pensaments majoritaris? per por a ser mal vist. Perquè la gent no es manifesta en contra els violents? perquè és impopular.
Em nego a deixar-me portar per la marea, continuaré bracejant en la direcció que em diguin els meus principis i ideals, i em manifestaré en veu alta a través d'aquest blog sobre allò que no em sembli bé.
Fins avui puc dormir cada dia amb la consciència ben tranquil·la i amb la seguretat que, la fidelitat que mantinc amb les meves accions d'acord amb el meu pensament, m'allibera de trair els meus ideals per quedar bé amb la galeria.
M'aplico allò del "viu i deixa viure, respectant i essent respectat, però sense deixar de ser un mateix!
  

Lopinió dels veïns de Sants sobre els aldarulls - Televisió de Catalunya