Sóc conscient que tinc una pèssima habilitat organitzativa i per desgràcia ho constato sovint quan miro el rellotge i veig que m'ha passat un altre dia a la velocitat de la llum.
Això només demostra que la meva és una nefasta gestió del temps. I per més que miro d'organitzar-me no hi ha manera. Deu ser allò d'aquella característica innata que no es pot canviar... i aquesta és la meva segur.
Perquè els dies no tenen 36 hores?
La resposta més que clara és diàfana, sempre vull més, i si tinguessin 36h en voldria 40.... el cas és organitzar-se i malgrat que tinc clara la teòrica no sóc capaç de posar-ho en pràctica.
És per això que avui he decidit gestionar els darrers minuts del meu dia, abans d'anar a dormir, i escriure aquest post.
I ho faig perquè m'agrada escriure i perquè cada dia hauríem de ser capaços d'acabar la jornada havent pogut fer alguna cosa que ens agradi.
I l'arrodoneixo amb un tema que ha aixecat polseguera, però que a casa ens ha posat la pell de gallina, el boig per tu interpretat per Shakira.
La cançó, per si mateixa, ja és un referent i un símbol d'identitat d'una generació que es va sentir identificada per una formació que cantava en català. Un tema que ha sabut mantenir-se i enamorar a noves generacions.
Així doncs, bona nit musical i demà Déu dirà ;)
