UN DELS GRANS PERILLS DE LA XARXA, EL DESCONEIXEMENT

Llegia i m'esgarrifava en veure com la inconsciència de dues adolescents els passava, i els passarà en un futur, factura per una acció inconscient. Parlo del cas de dues noies de Girona de 14 i 16 anys que s'han gravat fent un ball eròtic i una d'elles, a més, en un altre vídeo masturbant-se. Unes filmacions que han corregut per whatsapp i que ja són imparables. Clica per llegir la notícia.

Com pot ser que no pensem en les conseqüències que això pot portar? no costa res penjar o enviar un vídeo ara bé despenjar-lo és pràcticament impossible. Aquest és un dels grans perills de la xarxa, el desconeixement.

Ens hem llençat de cap a les TIC (tecnologies de la comunicació) un camp desconegut que ens ha seduït per la seva immediatesa, possibilitats i proximitat. Que ens dibuixa noves formes de comunicar-nos, que ens planteja nous escenaris per descobrir i que ens dibuixa un món virtual força real on la xarxa esborra fronteres. I això és bo i és dolent, és bo per la quantitat de possibilitats i oportunitats que planteja, però és dolent perquè fa pagar la "novetada" d'allò que desconeixem.

Avui les protagonistes han estat dues jovenetes, però no fa pas gaire temps ho va ser una dona madura del món de la política local, Olvido Hormigos, que va enviar un vídeo eròtic al seu amant. I així podríem elaborar una llarga llista d'exemples.

Aquest cas, el de les adolescents, no és el primer i tampoc serà l'últim però ens ha commocionat per la proximitat geogràfica i perquè ens fa pensar que també ens pot passar a casa nostra. 

Dels errors s'aprèn, i el que no mata ensenya, així que prenguem-ne bona nota i fem-ne pedagogia des de casa per alertar a aquestes noves generacions dels pros i els contres de la xarxa. 

TENIM UN PUNT EXHIBICIONISTA

Els humans, com a animals racionals, a banda de replicar conductes que portem als gens tenim un seguit d'accions i actuacions que variant-ne l'estil gairebé tots practiquem.

De les moltes característiques tècniques de sèrie que tenim n'hi ha una que agafa embranzida gràcies a les xarxes socials i que és digna d'estudi, la marca personal.

Les xarxes socials ens permeten vendre'ns, donar informació sobre nosaltres i fins i tot crear una personalitat paral·lela digne d'estudi i segur motiu de més d'un doctorat en psicologia.

Sigui com sigui tots tenim un punt exhibicionista i d'una manera o altra ens mostrem al món. Hi hem entrat sense adonar-nos-en, i malgrat que encara hi ha qui es pensa que no hi és, tots hi som i donem informació sobre nosaltres per aquests canals i a través del perfil. Ja no parlo de grans canals sinó també de canals menys representatius, com el whatsapp, que facilita molta informació del seu propietari a través de la seva fotografia i bé del missatge personal. Fins i tot no tenir fotografia, o conservar el missatge de sèrie, porta implícit un missatge. Tot plegat es resumeix en una paraula comunicació. Deixem veure i comuniquem allò que volem que els altres vegin i pensin de nosaltres. Forjant una identitat virtual, a vegades, poc real i amb matisos.

I deia al començament que cada persona té un estil propi perquè hi ha diverses tipologies de persones, les tímides, les llançades, les prudents, les explosives, les discretes, les vistoses, les valentes, les porugues, i així un llarg etcètera.
Per tant, no es pot generalitzar, ara bé, es poden fer valoracions globals i cal fer precisions individuals.