Coneixia un capellà que va convertir en un himne aquesta sàvia frase: "la llengua no té ossos i en trenca de molts grossos". Una dita que es fa bona en molts moments de la vida i massa sovint diàriament.
Quan algú explica una xafarderia no contrastada, quan es falta o s'humilia, quan és menteix, quan es pressuposa, quan es parla en boca d'un altre, i una llarga llista de situacions en què conscientment o inconscient es fa mal a l'altre.
I tots ho hem fet alguna vegada, i també n'hem sigut víctimes, dient alguna cosa capaç de dinamitar l'ànim. Les paraules, que surten de la boca i es sonoritzen amb la llengua, poden provocar efectes excitants o relaxants, causar alegria o tristor, esperança o desànim, i molts altres estats anteposats.
Les paraules poden ser dures o dolces, però totes, expressen sentiments i estats d'ànim. Les paraules ben ordenades i seleccionades poden construir frases de gran bellesa, capaces de fer feliç a qui les escolta, però també tenen efectes devastadors quan s'utilitzen amb ganes de fer mal.
Apel·lo a la presumpció d'innocència, o al viu i deixa viure, i aposto malgrat que costi i anímicament estiguem baixos, per omplir de color la vida amb paraules dolces i amables.
Perquè està demostrat que s'hi guanya dues vegades, hi guanya qui les diu i hi guanya qui les escolta ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada