A vegades una olor, una cançó, una imatge, o una textura t'activen un record del passat. Una experiència que et desencadena un seguit de records per reviure, ni que sigui per uns instants, una emoció emmagatzemada a la memòria.
A mi em passa sovint amb la música i les olors. La música perquè m'ha acompanyat la major part de la meva vida, primer escoltant al pare fent ràdio, i després convertint-ho amb la meva professió. I les olors perquè tinc el nas molt fi i les sento totes, les bones i les dolentes, més que una sort a vegades un problema ;)
El cas és que fa poc han posat per l'emissora que escolto sempre, RAC 105, "love is in the air" de Paul Young i quanta adrenalina, quants records han començat a passar pel meu cap al ritme de la música. Com m'arribava a agradar aquesta cançó quan tot just tenia 8 anys. La cançó m'ha provocat un retorn a la infantesa. Els diumenges escoltant "L'esplai" el programa que feia el pare; els jocs amb els germans al menjador de casa; les pissarres villeda de darrere les portes; les tardes de cap de setmana a la platja; els jocs a la caseta dels banys; les curses fins a la boia de la platja; els primers turistes; i les olors barrejades de cremes solars de diverses nacionalitats.
En aquell temps hi havia turisme de qualitat a la meva ciutat i la gent estava aparentment més contenta. Avui algú m'ha dit que s'han perdut els valors i l'educació, sincerament no estic d'acord, estic convençuda que qui ha rebut encara transmet, ara bé, potser s'ha perdut la il·lusió i ens guanya el desànim general perquè les coses encara no van bé.
Us adjunto el vídeo de la cançó de Paul Young de 1978 i us convido a recordar aquells dies i si us atreviu a compartir en els comentaris els vostres records.
Qui és el primer?
Qui és el primer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada