LA TEORIA DELS GEPS

Visc molt lligada al refranyer i a la saviesa popular, ho confesso, perquè trobo que hi ha frases i dites que malgrat que passen els anys i el món evolucioni continuen vigents i encara ho seran per molts anys més.

I això pot tenir dues o més lectures. Una seria que l'home acostumant a entrebancar-se amb la mateixa pedra, de tant ensopegar, al final aprèn la lliçó i en fa una dita per evitar l'ensopegada del seu pròxim. O bé l'home, de tant observar i aprendre de la vida, és capaç de preveure coses i les transmet de pares a fills a tall d'ensenyament per evitar equivocacions. Encara que sóc més partidària de la primera lectura, que de la segona, per allò que encara tenim alguna cosa de primitius. Encara som capaços de fer coses per fotre al veí, envegem les coses de l'altre encara que estiguin pitjor que les nostres i només valorem el que tenim quan ho perdem o ho perd el del costat.

I és precisament aquesta involució, o aquest sentit heretat de primitius, que fa que alguns encara es comportin d'una manera menys racional i a vegades immadura. D'aquí l'ensenyança que em proporciona la vida i que finalment he batejat com "la teoria dels geps".

La teoria dels geps diu que aquells que el tenen més gros assenyalen el dels altres. Amb això es pensen que l'amaguen, i misteriosament desapareix, però alerta perquè passa l'efecte contrari i es fa encara més gros. 

I potser és que realment el que volen és fer-se veure, sentir-se important i estimats. 

En fi, això ja serà un tema per una nova reflexió, un nou pensament.