ENTRETENINT AL PERSONAL

En aquest blog m'he proposat no parlar de política, i menys de colors polítics, per tant, miraré de ser curosa amb les meves paraules perquè la picada de crostó d'aquest escrit és generalitzada.

Tinc la sensació, i sé que no sóc l'única que ho pensa, que està entretenint al personal en lloc de trobar i posar sobre la taula solucions per reactivar l'economia. Per mirar de tornar a assolir l'estat del benestar que teníem.

Avui un familiar m'explicava que havia sigut testimoni de dos robatoris, un en un supermercat i l'altre en una botiga de fruita, i els furts no eren d'objectes de valor, robaven menjar. A més, els diaris, no paren de publicar notícies sobre robatoris a habitatges, casos de violència de gènere, suïcidis, taxes de depressions  o greus incidents domèstics per mala combustió o curts circuits. 

I això només demostra que la gent passa gana, misèria i està enfonsada. Que se les han d'enginyar per donar a menjar als seus i que s'opta per solucions complicades, o poc segures, per no passar fred i per poder pagar les factures. O solucions més radicals i dràstiques acabant amb tot.

Però això sembla que no és el més important, el més important és plantar un arbre, enviar cartes justificant petits pedaços, comptar banderes i que el Barça guanyi la lliga, entre d'altres.

Si no ens deixaríem operar, o tractar mèdicament, per un mecànic perquè no professionalitzem més les feines i especialment els nostres gestors, aquells que ens han de treure d'aquest forat.  

I això no passa només en política, passa en molts àmbits, hi ha massa gent sense vocació/motivació que només treballa per fer calaix. 

La cosa més positiva, de la crítica situació actual, és que la gent ha guanyat en creativitat, imaginació i solidaritat. Hauríem de poder arrodonir-ho fent que la gent estigués més motivada i pogués treballar en allò que els agrada, que els fa feliços, perquè aquesta és l'única manera de tirar endavant. 

Avançar amb gent que estimi la seva feina i que la faci en bé del benefici general.