EL DIFÍCIL OFICI DE PARE I MARE

El dia que entrés a l'apassionat món de la família, aquell  dia que amb parella decideixes tenir fills, no et passa pel cap tot el que a partir d'aquell moment viuràs.

Per mi, és i ha estat, sense cap mena de dubte la millor experiència de la meva. Ara bé també ha sigut l'entrada a la porta del patiment. Perquè fins que t'hi trobes no acabes de valorar el que realment pateixes. 

Pateixes quan són petits perquè no els passi res, pateixes quan vas creixent i et qüestiones si ho esteu fent bé, pateixes quan arriben a l'adolescència per veure si se'n sortiran a la vida, i segur que en el futur patirem pels fills dels nostres fills. Així que com dic sempre benvinguts al món del patiment pares!

Crec que això també va a caràcters, però l'instint protector, les ganes de tenir-ho tot controlat i els teus protegits, és una cosa que segur que fem tots. 

Recordo una vegada que un pastisser, en una conversa informal en la qual feia repàs de la seva vida, em va dir que la màxima de la seva vida era tancar amb clau la porta de casa i saber que tots eren dins. Això em va calar tan profundament que ara sóc jo que passa el baldet i repassa mentalment que tots estiguin bé.

I tot això m'ho he plantejat avui que el meu fill gran ha marxat de viatge final de curs igual que ho vam fer nosaltres fa anys i encara érem més joves que ells. Serà una experiència fantàstica, s'ho passaran pipa, però al vespre passaré la clau i ell no hi serà. I no ho dic amb tristesa, perquè ja sé que m'hi he d'anar acostumant, perquè es van fent grans i han de tenir el mateix espai que vam tenir nosaltres. 

Malgrat que em costi, malgrat que voldria ser-hi darrere perquè no li passi res, perquè no l'enganyin, perquè no pateixi, perquè no estigui trist, per cuidar i protegir-lo. 

Tots volem el millor per als nostres fills i sovint els sobreprotegim, com jo. Crec que posant-hi la millor voluntat i donant-los eines necessàries, per fer front a les dificultats diàries o alegries que trobaran pel camí, n'hi ha prou. Jo, que peco d'excés, espero haver fet bé la part femenina del difícil ofici de pare i mare i haver-vos ajudat a créixer, segurs i preparats, per afrontar el que vindrà sabent gaudir de la vida a cada instant!!!