Avui Molló està de dol perquè ens ha deixat un bon home, mossèn Josep Riera i Justó, un enamorat de Molló i de la seva gent. La seva pèrdua és molt sentida al seu municipi d'adopció i tots estem una mica ensopits pel trist desenllaç de "mossèn pipes" com se'l coneixia popularment per la seva antiga afició de fumar en pipa. Enamorat del municipi, on va viure més de mitja vida, i on va establir lligams molt especials amb tothom compartint aficions com la caça, l'esquí, el muntanyisme, o matant anualment el seu porc.
Amb molta personalitat i caràcter però alhora afable i col·laborador. Jo també sóc mollonenca d'adopció i mossèn Riera va oficiar el meu casament, traslladant-se al meu municipi natal, com donant-me la benvinguda a la seva parròquia. Més endavant també va batejar els fills i els va oficiar la comunió.
Quan algú marxa et passen pel cap una sèrie d'imatges i rècords i jo advoco a aquestes imatges, a aquest record, i a la sort d'haver-los pogut viure. El més popular el dia que va convidar a berenar a tot el poble per celebrar que feia 80 anys. Com a record li vam confeccionar un àlbum amb imatges de tots amb ell, batejos, comunions, sortides, en definitiva en moments.
Se'n va un bon home i també se'n va una manera de fer poble, de comunicar-se amb la gent, de debatre i entendre, de fer broma i riure, de mantenir tradicions i donar suport. El sal pas, les benediccions, les misses, les festes, els dinars amb els amics els divendres, els sopars a la rectoria, avui queden orfes d'un home de Déu amb qui xerrar, plorar, debatre i celebrar.
No sap quan el trobarem a faltar, només li desitjo el bon cel que es mereix DEP ;)
No ens coneixem, vaig conéixer i compartir moments amb Mosén Riera allà pels anys 80, mosén "pipes"efectivament. Com0letament d'acord amb el que dius d'ell. Sabia que era mort, però ni idea de l'any...el teu pensament me l'ha portat a la memòria. Gràcies per l'escrit!!
ResponElimina