La notícia més colpidora d'avui ha estat sens dubte la cerimònia de comiat a Tito Vilanova a la catedral de Barcelona. Aquests dies tothom n'ha parlat perquè quan la mort s'endú prematurament algú sempre ens toca la fibra i més la persona és coneguda o popular.
La mort tothom la viu com pot perquè desgraciadament és un tema que no treballem massa, i mirem de fer veure que no la veiem, potser per poder creure que és un tema que no va amb nosaltres.
Aquesta setmana l'article del periodista Joan Maria Pou, que va estar casat amb Tatiana Sisquella també víctima del càncer, feia pensar molt per la seva duresa i al mateix temps la realitat que pateixen els que perden l'amor de la seva vida.
Avui, les paraules dels fills de Tito Vilanova ens han fet veure que les persones marxen i, malgrat que mai s'obliden, ens queda l'essència dels que ens han estimat.
La filla de Tito, la Carlota, deia que del seu pare havia après a valorar que "la vida és massa curta com per dedicar temps a les coses que no et fan feliç". El seu fill, l'Adrià, recordava que una vegada el seu pare li va dir que estigués tranquil que "el que avui et preocupa demà ja haurà passat" i acaba recordant la frase que sempre li adreçava "Seny, pit i collons".
Les persones són el que mamem, els valors, les ensenyances i l'essència dels que s'han preocupat per fer-les crèixer segures i amb seny perquè sempre els han donat la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada