Sempre reben els que més estimes

Tinc un amic que creu que les persones tenim mala memòria i que sovint ens oblidem dels favors, o cops de mà, que ens han donat algú quan ens ha fet falta. Per ell el més trist de la situació és veure que algú que ha sigut bo i amable amb els altres ara, quan més ho necessita, és oblidat per aquells a qui va ajudar.

Segurament això fruit d'un mal ús de la memòria selectiva, aquella que organitza els nostres pensaments, que classifica el que hem de recordar i el que hem d'oblidar ràpidament. Però no podem fer grups de persones, i classificar-les en funció de les seves accions, ja que cada persona és un món únic i irrepetible i de vegades et sorprenen aquelles que menys coneixes. I malgrat que al món hi ha "gent difícil" també hi ha "gent fantàstica" i sort n'hi ha. 

Sempre he dit, perquè així ho crec, que els amics de veritat es poden comptar amb els dits de la mà i que la sang és la sang, per sobre de tot, apel·lant a les relacions familiars. I hi crec plenament, d'amics de veritat n'hi ha pocs i pels teus series capaç de girar el món, encara que en els moments difícils també són els primers que reben. Els que s'emporten els teus èxits i els teus fracassos, els que animes o estripes a crítiques, els que abraces o esbronques, els que sempre reben perquè són els que més estimes.

La vida està plena de moments i oportunitats que cal saber gestionar i com diu el refranyer "es de buen nacido ser agradecido" i per això és important donar les gràcies als amics i saber dir t'estimo als de casa.
Per això, ara i aquí, aprofito i dic GRÀCIES i us ESTIMO!!!
(encara que ja us ho dic i ja ho sabeu;))