Hi ha dies que només de llevar-te ja te'n tornaries cap al llit. Són d'aquells dies que, quan comences, van sorgint entrebancs, un darrere l'altre, minant a pessics l'ànima.
Dies en què no n'hi ha prou en parar una galta perquè els problemes es multipliquen com els caragols després de la pluja. Però si això passa quan ens trobem immersos en la primavera, aturat, respira, i somriu, ja has trobat la causa a tots aquests efectes. La primavera la sang altera i a molts esvera!!!
Aquesta dita popular tots, en algun moment o en altre, ho hem viscut en primera persona. Però és precisament en aquells dies, en els que sembla que tot surt malament, quan valores o celebres més les petites coses que surten bé.
Avui, per a mi, serà un d'aquells dies per emmarcar gràcies a un dels amors de la meva vida. En una conversa de mare i fill, després d'una jornada complicada, m'ha semblat de sobte veurem dins seu.
L'escoltava mentre feinejava a la cuina i de sobte em veia reflectida a mi mateixa a través de la seva veu, les seves paraules, la seva expressió. Quin plaer, quina il·lusió que fa, poder comprovar que han pogut collir algun dels valors que vols transmetre i que els han adoptat de forma natural.
Educar els fills és sinònim de picar molta pedra ara bé quan veus que els teus fills t'han comprès i prediquen amb l'exemple, ets sents tan satisfet, que és difícil d'explicar.
Això només demostra dues coses, una d'elles és que la millor inversió és la que es fa per pujar bones persones, acompanyant-les en tot el procés del seu creixement; i l'altre és que després de la tempesta sempre arriba la calma i si sabem ser pacients la recompensa és molt gran i plaent.
Avui acabo la jornada dibuixant un somriure interior, satisfeta com a mare, després d'haver-me dit mentalment: "com a mare, malgrat que t'equivoquis, no ho fas del tot malament".
Feliç dimecres, sempre en positiu ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada