Quin és el preu dels valors quan es tracta de futbol?

Quin és el preu dels valors quan es tracta de futbol?
Encara recordo les paraules que ens van dir quan vam decidir apuntar a jugar a futbol els nostres fills. Eren molt petits i el club només volia nens i nenes a partir de primer de primària, que sabessin cordar-se les sabates, perquè deien que volien mainada autònoma. També ens van explicar que els ensenyarien a jugar a futbol, a competir en equip, i que més que sumar victòries el que comptava era que aprenguessin a compartir, a passar la pilota, a fer equip practicant esport. Quina retòrica, quina teoria tan maca, com a pares quedàvem bocabadats, però les paraules s'anaven allunyant de la trista realitat. I tant que comptaven les victòries, quants nens n'hi havia que jugaven poc, i quanta mainada que es mirava el futbol assegut a la banqueta. Quina decepció per alguns i quina impotència per aquells pares que havien apostat pels valors de l'esport en equip.
Aquests records m'han vingut al cap arran de la notícia del jugador "mossegador" que vol fitxar el Barça "Luís Suárez". Llavors ens omplirem la boca del "juega bonito", "ningú guanya","fora violència als camps de futbol", "todos somos macacos" i un munt de campanyes més per a fomentar els valors i la pràctica del joc net.
Però potser caldrà fer-ne alguna per protegir a l'espectador d'aquests jugadors, convertits en gladiadors, que surten a matar a la gespa i inciten al públic a la violència.
Volem guanyar, al preu que sigui, i els valors s'obliden fàcilment si es tracta d'una victòria. I encara som capaços de treure arguments de sota la màniga com ara que "l'agressió a Neymar va ser més greu" per justificar un possible fitxatge. Com pot la societat passar-se els valors pel forro i defensar el que és indefensable fent servir d'argument que n'hi ha que ho fan pitjor.
Cap agressió és justificable i el que lesiona, mossega, o fa mal no pot ser l'ídol dels nostres fills i en lloc de jugar a futbol potser hauria d'aprendre a ser persona. Demanar perdó està bé, però reincidir en l'acte implica no haver-se cregut aquest perdó.
Hauríem de dir prou a allò que impedeix pujar persones assenyades i de futur. Hauríem de premiar més al qui s'esforça per millorar, donant oportunitat a persones més humils però més humanes, amb més valors, perquè són ells qui es mereixen ser els ídols dels nostres fills.
Tinc l'esperança que ho acabarem fent bé! malgrat que encara avui es fitxin nens amb quatre o cinc anys, que no saben cordar-se les sabates, perquè amb la seva quota es pot finançar el primer equip, o es continuïn pagant  sous milionaris per jugadors violents i reincidents perquè corren o fan gols.