Afanya't que estem de vacances!

Crec que els humans hem desenvolupat un gen que fa que tot el dia anem de bòlit. Igual que en el seu dia l'home va posar-se dret i va caminar amb les dues cames, la velocitat de la vida, ha propiciat que cada vegada, sense adonar-nos-en, anem més ràpid. I això només té el perill, que anant a tanta velocitat, ens oblidem de gaudir del moment.
Treballar quan els altres fan vacances et converteix, en un voyeur de la vida, un observador privilegiat dels hàbits dels altres. Constatant que tot i fer vacances mai parem de córrer. La gent s'afanya per posicionar-se bé a la platja o la piscina; per no fer cua als comerços; per arribar el primer; per trobar el millor estacionament; i ens estressa molt fer cues malgrat no tenir pressa, és allò del: afanya't que estem de vacances!
I això, amb diverses intensitats, ho fem tots amb poques o cap excepció.
Potser caldria afluixar el ritme, en especial quan estem de vacances, igual que es penja la corbata o l'americana, i es canvien les sabates per xancles per entendre que estem en temps de descansar de la rutina. Aplicant-nos la màxima del keep calm i afegint and be happy.
Perquè el rellotge no s'atura "tempus fugit" però el que no s'assaboreix no es repeteix més!