Crec que els humans hem desenvolupat un gen que fa que tot el dia anem de bòlit. Igual que en el seu dia l'home va posar-se dret i va caminar amb les dues cames, la velocitat de la vida, ha propiciat que cada vegada, sense adonar-nos-en, anem més ràpid. I això només té el perill, que anant a tanta velocitat, ens oblidem de gaudir del moment.
Treballar quan els altres fan vacances et converteix, en un voyeur de la vida, un observador privilegiat dels hàbits dels altres. Constatant que tot i fer vacances mai parem de córrer. La gent s'afanya per posicionar-se bé a la platja o la piscina; per no fer cua als comerços; per arribar el primer; per trobar el millor estacionament; i ens estressa molt fer cues malgrat no tenir pressa, és allò del: afanya't que estem de vacances!
I això, amb diverses intensitats, ho fem tots amb poques o cap excepció.
Potser caldria afluixar el ritme, en especial quan estem de vacances, igual que es penja la corbata o l'americana, i es canvien les sabates per xancles per entendre que estem en temps de descansar de la rutina. Aplicant-nos la màxima del keep calm i afegint and be happy.
Perquè el rellotge no s'atura "tempus fugit" però el que no s'assaboreix no es repeteix més!
Quan tens la sort de trobar una persona professional i que estima la seva feina ja tens molt guanyat. Els dubtes i l'afany de fer diners no són bona estratègia quan has de transmetre seguretat al teu client.
Hi ha molts mercats, i segurament el de les lleis i la justícia és dels més freds de tots, però quan tens la sort d'ensopegar amb un professional que transmet seguretat, valors i tranquil·litat, sigui quin sigui el veredicte, ja hi tens molt guanyat! Empatitzar amb el client és una de les claus de l'èxit. Empatitzar fent-li el camí planer, demostrant-li que estàs al dia, i exposant-li els Pros i els Contres de cada fase del projecte és sens dubte la millor estratègia. Avui en un món global i digital costa trobar persones capaces de fer la seva feina posant-se a la pell del client i realitzant la comanda com si fos per a ells mateixos.
I encara que això no hauria de ser un plus, ja que hauria d'anar implícit en cada professió, sovint costa trobar algú que et transmeti seguretat i que transpiri passió per la seva feina. La feina ben feta és això, professionals que es creuen el que fan i que ho viuen intensament, perquè han triat una feina que els omple.
Si tens la sort de trobar-te pel camí algun professional amb aquestes característiques i valors no el deixis escapar perquè segur que trobareu la forma d'arribar a una solució beneficiosa. No es tracta de guanyar o perdre, i parlo en tots els camps i professions, es tracta d'arribar a un bon acord amb el client.
Celebro trobar encara persones amb aquestes característiques i només desitjo que el dia de demà els meus fills gaudeixin de la seva feina amb la mateixa passió que fan ells.
No és més afortunat qui més guanya sinó qui més gaudeix amb el que fa.
(És difícil trobar una cançó que il·lustri aquesta entrada al blog si bé aquesta cançó de Paloma San Basilio, encara que molt antiga, si acosta força ;) )
