Un país arruïnat i un ciutadà escanyat

Malgrat que les previsions cada vegada més optimistes sovint es pot constatar que no anem bé. Els nostres gestors no estan fent bé les coses, i com sempre, les conseqüències les paguen els pobres ciutadans.
Proves d'això en tenim  moltes i, si em permeteu, us explicaré aquelles que a casa hem viscut en primera persona:
-La sanitat: llargues llistes d'espera per realitzar proves bàsiques i malalties que es curen soles, o no, perquè ja no es recepta.
-L'educació: Pèrdua d'hores de classe perquè els mestres no se substitueixen fins al dia X de la seva baixa laboral per reduir costos al sistema. O vagues a l'ensenyament per abanderar causes que només poden defensar els més vulnerables, els nens. A més, en les xerrades de sobretaula, es detecta fàcilment l'adoctrinament que van patint els nens en algunes escoles on en lloc d'ensenyar, i facilitar eines perquè els nens puguin pensar, els inculquen un pensament únic i indivisible, allò del blanc o negre sense passar pel gris.
-Els Mossos: situats estratègicament en llocs on, ni volent, no es pot respectar els límits de velocitat. D'això en podríem fer un monogràfic perquè de trampes amb un 50 i una discontínua per avançar després de quilòmetres de contínua n'hi ha per parar un tren. I que consti que no acuso els Mossos, que com jo són uns manats, sinó als seus responsables dels quals he arribat a pensar que tenen comissió de la recaptació. Res rar si tenim en compte quants mangants i aprofitats hi ha al país. El nostre petit país que diu Lluís Llach.
I tot aquest escrit de queixa i malestar sorgeix avui per la indignació i tristesa que he sentit en veure un control de velocitat i un control d'alcoholèmia a només 2km de distància a la carretera que condueix al meu poble precisament un dia com avui.
A Molló, som poc més de 300 veïns registrat (en vivim tot l'any poc més d'un centenar) i avui en un veïnat , Espinavell, estan de festa grossa : La tria de mulats. A aquesta activitat ramadera hi participen anualment prop de 5000 persones que passegen, compren i dinen a casa nostra.
I és això: aquesta massificació de gent (un sol dia a l'any) que algú ho ha vist com una oportunitat i han manat als Mossos un control d'alcoholèmia, per veure qui ha begut un vas de més amb un entrecot de poltre, i un radar en un tram on es pot avançar  a 50km/h després de 8 km de mala carretera.
Avui faran calers, i faran cabrejar més d'un que potser anava a 70-80 per avançar en una recta. I poca broma, que una multa d'aquestes val 400 euros i 4 punts, que en conec més d'un que ja ha llepat.
Però que més dóna, la pela és la pela, i escanyant al pobre ciutadà, al treballador,  al que avui potser ha pujat a fer mercat per tirar endavant la seva família, podran malgastar i viure bé els de dalt.
Ara toca recaptar, retallar i privar al ciutadà. I com a tota democràcia poder-ho dir ben alt i fort, deixar-ho escrit i publicar-ho a la xarxa, per veure si d'una vegada es fan millor les coses i perquè sàpiguen que malgrat que molts no diuen res n'estem fins al capdamunt!!!

 

EN RECORD DE MOSSÈN JOSEP RIERA I JUSTÓ

Avui Molló està de dol perquè ens ha deixat un bon home, mossèn Josep Riera i Justó, un enamorat de Molló i de la seva gent. La seva pèrdua és molt sentida al seu municipi d'adopció i tots estem una mica ensopits pel trist desenllaç de "mossèn pipes" com se'l coneixia popularment per la seva antiga afició de fumar en pipa. Enamorat del municipi, on va viure més de mitja vida, i on va establir lligams molt especials amb tothom compartint aficions com  la caça, l'esquí, el muntanyisme, o matant anualment el seu porc.  

Amb molta personalitat i caràcter però alhora afable i col·laborador. Jo també sóc mollonenca d'adopció i mossèn Riera va oficiar el meu casament, traslladant-se al meu municipi natal, com donant-me la benvinguda a la seva parròquia. Més endavant també va batejar els fills i els va oficiar la comunió.

Quan algú marxa et passen pel cap una sèrie d'imatges i rècords i jo advoco a aquestes imatges, a aquest record, i a la sort d'haver-los pogut viure. El més popular el dia que va convidar a berenar a tot el poble per celebrar que feia 80 anys. Com a record li vam confeccionar un àlbum amb imatges de tots amb ell, batejos, comunions, sortides, en definitiva en moments.

Se'n va un bon home i també se'n va una manera de fer poble, de comunicar-se amb la gent, de debatre i entendre, de fer broma i riure, de mantenir tradicions i donar suport. El sal pas, les benediccions, les misses, les festes, els dinars amb els amics els divendres, els sopars a la rectoria, avui queden orfes d'un home de Déu amb qui xerrar,  plorar, debatre i celebrar.

No sap quan el trobarem a faltar, només li desitjo el bon cel que es mereix DEP ;)