Un país arruïnat i un ciutadà escanyat

Malgrat que les previsions cada vegada més optimistes sovint es pot constatar que no anem bé. Els nostres gestors no estan fent bé les coses, i com sempre, les conseqüències les paguen els pobres ciutadans.
Proves d'això en tenim  moltes i, si em permeteu, us explicaré aquelles que a casa hem viscut en primera persona:
-La sanitat: llargues llistes d'espera per realitzar proves bàsiques i malalties que es curen soles, o no, perquè ja no es recepta.
-L'educació: Pèrdua d'hores de classe perquè els mestres no se substitueixen fins al dia X de la seva baixa laboral per reduir costos al sistema. O vagues a l'ensenyament per abanderar causes que només poden defensar els més vulnerables, els nens. A més, en les xerrades de sobretaula, es detecta fàcilment l'adoctrinament que van patint els nens en algunes escoles on en lloc d'ensenyar, i facilitar eines perquè els nens puguin pensar, els inculquen un pensament únic i indivisible, allò del blanc o negre sense passar pel gris.
-Els Mossos: situats estratègicament en llocs on, ni volent, no es pot respectar els límits de velocitat. D'això en podríem fer un monogràfic perquè de trampes amb un 50 i una discontínua per avançar després de quilòmetres de contínua n'hi ha per parar un tren. I que consti que no acuso els Mossos, que com jo són uns manats, sinó als seus responsables dels quals he arribat a pensar que tenen comissió de la recaptació. Res rar si tenim en compte quants mangants i aprofitats hi ha al país. El nostre petit país que diu Lluís Llach.
I tot aquest escrit de queixa i malestar sorgeix avui per la indignació i tristesa que he sentit en veure un control de velocitat i un control d'alcoholèmia a només 2km de distància a la carretera que condueix al meu poble precisament un dia com avui.
A Molló, som poc més de 300 veïns registrat (en vivim tot l'any poc més d'un centenar) i avui en un veïnat , Espinavell, estan de festa grossa : La tria de mulats. A aquesta activitat ramadera hi participen anualment prop de 5000 persones que passegen, compren i dinen a casa nostra.
I és això: aquesta massificació de gent (un sol dia a l'any) que algú ho ha vist com una oportunitat i han manat als Mossos un control d'alcoholèmia, per veure qui ha begut un vas de més amb un entrecot de poltre, i un radar en un tram on es pot avançar  a 50km/h després de 8 km de mala carretera.
Avui faran calers, i faran cabrejar més d'un que potser anava a 70-80 per avançar en una recta. I poca broma, que una multa d'aquestes val 400 euros i 4 punts, que en conec més d'un que ja ha llepat.
Però que més dóna, la pela és la pela, i escanyant al pobre ciutadà, al treballador,  al que avui potser ha pujat a fer mercat per tirar endavant la seva família, podran malgastar i viure bé els de dalt.
Ara toca recaptar, retallar i privar al ciutadà. I com a tota democràcia poder-ho dir ben alt i fort, deixar-ho escrit i publicar-ho a la xarxa, per veure si d'una vegada es fan millor les coses i perquè sàpiguen que malgrat que molts no diuen res n'estem fins al capdamunt!!!

 

ÉS QUAN M'EMPRENYO QUE HI VEIG CLAR!

He arribat a la conclusió que quan més m'emprenyo més clares veig les coses i he de dir que darrerament m'emprenyo massa sovint.

M'emprenyo amb els qui barregen coses i fan com els nens petits publicant les seves rebequeries a la xarxa amb mentides o mitges veritats en veu alta.

M'emprenyo quan veig les maniobres de distracció que es fan en nom de la independència mentre el país s'ensorra i les famílies passen misèries i fins i tot moren en l'intent de tenir una vida digna.

M'emprenyo quan ens entestem a restar i maten a pessics la il·lusió de gent que, amb esforç i treball, tira endavant empreses, organitzacions i entitats.

M'emprenyo quan conec el cas d'amics i veïns que encara són en eternes llistes d'espera i celebren cada dia ser vius perquè estan en una situació complicada.

M'emprenyo quan visualitzo els diners que es llencen en campanyes que no van enlloc, però que sembla que ens converteixen al catalanisme. Qui ens ha de convertir? però si ja ho som de catalans i patriotes! Ho és qui hi viu, qui hi treballa, qui hi creu, i qui cada dia hi posa l'espatlla, malgrat les adversitats reals, empenyen negocis i il·lusions.

M'emprenyo per tantes coses que no funcionen i que van caient a trossos que no continuo enumerant-les perquè encara emprenyo més i crec que necessitaria tantes planes que ningú em llegiria.

Amb això vull dir que: ja n'hi ha prou!

N'hi ha prou de posar bastons a les rodes als que volen tirar endavant.

N'hi ha prou de desanimar i tombar a aquells que treballen pel bé comú de forma desinteressada.

N'hi ha prou de fer esperar a aquells que han cotitzat tota la vida.

N'hi ha prou de malgastar i no racionalitzar la despesa pública en benefici dels més necessitats.

N'hi ha prou de vendre fum en nom de la independència.

N'hi ha prou de tanta ximpleria!!!

M'entesto en creure en els valors les persones i és per això i apel·lant a la màxima que diu que: "rectificar és de savis" espero que tornem a sumar, que abandonem els pals de les rodes, que donem la mà al que tira endavant, i que empentem amb energia al que engega projectes amb il·lusió.
Amb el respecte i l'educació que ens caracteritza com a poble català. Sumant i no restant. Perquè és només amb inèrcia positiva que ens en sortirem si no ja podem plegar, i sóc de les que no es rendeix fàcilment.
Només s'avança sumant en positiu. És més fàcil destruir que construir així que pot ser que hi rumiem i provem de conservar el que tenim ;)
I com diuen els de "Txarango" junts podem arribar més lluny.