Un any d'emocions barrejades i molta vida!

Quan arribem a aquest dia tots fem balanç i ens proposem fites meravelloses, sovint irrealitzables, per estrenar l'any que comença. Són propòsits que ens motiven i ens donen optimisme, per afrontar l'any que arrenca i acomiadar el que marxa, un any que passa com un alè cada vegada més ràpid.
Recordo quan volia fer 18 anys, mai arribava el dia de la meva majoria d'edat, a partir del 21 la vida començava a agafar ritme, era temps de situar-se, anar escollint, i començar a visionar el futur. Als 30, es van materialitzant o esfumant les il·lusions, els projectes prenen cos o es queden al calaix del demà.  A partir dels 40, comença la velocitat, i et sembla que els anys es toquen...
Però a totes aquestes reflexions, la millor, és que sentim perquè som vius!
Que estem aquí i ara i cal aprofitar l'oportunitat per crear, construir, i ser feliç.
Viure és això: riure i plorar, ser feliç i patir, estimar i perdre, néixer per a morir... un camí ple d'emocions barrejades i molta vida!
No sempre es tria, a vegades el destí tria per tu, i cal ser fort per tirar endavant.
Així que força a tots per viure intensament, fins al final, i en especial força per als: que lluiten dia a dia per ser aquí o pels que han perdut pel camí perquè han tingut la sort de conèixer. 
I no només avui...avui i sempre, viure al màxim, i amb seny, que tot s'acaba ;)
Bon Any i millor 2016!

Us deixo aquest vídeo, d'un anunci de Coca-Cola, on un avi centenari fa un excel·lent resum de la vida en poc més d'un minut i mig ;) "la vida és massa curta".

Una ment ben cultivada per aconseguir grans fites

L'element més important, i amb el que podem aconseguir més fites, és el cervell i per defecte el potencial de la nostra ment, però des de sempre l'òrgan més preuat ha estat el cor. El cor és la màquina, el motor, el gestor de les nostres vides i emocions. D'acord, és el motor, si s'atura estem morts, però el "jefe", l'amo de tot plegat, és el cervell. Totes les ordres, les emocions i les accions, ens arriben per la ment i el cos les processa per poder complir tal com arriben. 

Ens hem aturat mai a pensar la força i la trempera que ens pot donar una ment ben treballada? Els límits poden ser realment sorprenents.

El cervell a través de la ment i el pensament ho gestiona tot. Fabrica les emocions, gestiona els sentiments, produeix conscient i inconscientment efectes en altres òrgans i parts del cos. 

Una eina realment extraordinària que també pot convertir-se en una màquina de destrucció massiva si deixem que ella piloti la nostra vida.

Sempre s'ha dit que una ment ben cultivada és capaç d'aconseguir grans fites i de fet és una part de la maquinària que no descansa mai. Està permanent en ús, treballant de dia i de nit, a voluntat o sense, d'aquí la importància de saber-la fer creure i conèixer tècniques i estratègies que ens ajudin a treure el màxim suc. 

Fins i tot a la universitat hi ha assignatures de carreres que ensenyen a pensar d'altres maneres per a millorar el potencial d'idees, empreses o projectes.

Són molts els estudiosos, científics i savis que cada dia més dediquen part del seu temps a resoldre els enigmes que planteja la ment i proven de descobrir-ne els secrets per treure suc de les seves potencialitats. 

Una part importantíssima de la nostra extaordinària maquinària que cal descobrir, acariciar i potenciar, i com diu l'anuci "concentrate, que quieres conseguir?".

ÉS QUAN M'EMPRENYO QUE HI VEIG CLAR!

He arribat a la conclusió que quan més m'emprenyo més clares veig les coses i he de dir que darrerament m'emprenyo massa sovint.

M'emprenyo amb els qui barregen coses i fan com els nens petits publicant les seves rebequeries a la xarxa amb mentides o mitges veritats en veu alta.

M'emprenyo quan veig les maniobres de distracció que es fan en nom de la independència mentre el país s'ensorra i les famílies passen misèries i fins i tot moren en l'intent de tenir una vida digna.

M'emprenyo quan ens entestem a restar i maten a pessics la il·lusió de gent que, amb esforç i treball, tira endavant empreses, organitzacions i entitats.

M'emprenyo quan conec el cas d'amics i veïns que encara són en eternes llistes d'espera i celebren cada dia ser vius perquè estan en una situació complicada.

M'emprenyo quan visualitzo els diners que es llencen en campanyes que no van enlloc, però que sembla que ens converteixen al catalanisme. Qui ens ha de convertir? però si ja ho som de catalans i patriotes! Ho és qui hi viu, qui hi treballa, qui hi creu, i qui cada dia hi posa l'espatlla, malgrat les adversitats reals, empenyen negocis i il·lusions.

M'emprenyo per tantes coses que no funcionen i que van caient a trossos que no continuo enumerant-les perquè encara emprenyo més i crec que necessitaria tantes planes que ningú em llegiria.

Amb això vull dir que: ja n'hi ha prou!

N'hi ha prou de posar bastons a les rodes als que volen tirar endavant.

N'hi ha prou de desanimar i tombar a aquells que treballen pel bé comú de forma desinteressada.

N'hi ha prou de fer esperar a aquells que han cotitzat tota la vida.

N'hi ha prou de malgastar i no racionalitzar la despesa pública en benefici dels més necessitats.

N'hi ha prou de vendre fum en nom de la independència.

N'hi ha prou de tanta ximpleria!!!

M'entesto en creure en els valors les persones i és per això i apel·lant a la màxima que diu que: "rectificar és de savis" espero que tornem a sumar, que abandonem els pals de les rodes, que donem la mà al que tira endavant, i que empentem amb energia al que engega projectes amb il·lusió.
Amb el respecte i l'educació que ens caracteritza com a poble català. Sumant i no restant. Perquè és només amb inèrcia positiva que ens en sortirem si no ja podem plegar, i sóc de les que no es rendeix fàcilment.
Només s'avança sumant en positiu. És més fàcil destruir que construir així que pot ser que hi rumiem i provem de conservar el que tenim ;)
I com diuen els de "Txarango" junts podem arribar més lluny.

   

TOCAR LES EMOCIONS ÉS DIANA SEGURA

Avui s'ha conegut que el viral de la setmana és realment un anunci d'una empresa de moda americana. Bravo! Quin talent, quina creativitat, quanta originalitat desbordada.
El vídeo servia per mostrar una vintena de persones que es feien un petó a la boca, sense haver-se vist mai, per mostrar la reacció i la passió que hi posaven aquests desconeguts davant del primer petó.
Realment la idea és molt original i morbosa i amb aquests ingredients convidava ràpidament a fer clic per visionar-ho.
El vídeo ha aconseguit que milions de persones el veiessin i el compartissin pels seus canals socials. Una idea atrevida, original i que toca les emocions. En dos dies des de la seva publicació prop de 30 milions de visionaments. Realment unes xifres per reflexionar i per constatar que allò que ens emociona o ens desperta alguna emoció té èxit.

Tenim debilitat pels missatges que són capaços de despertar-nos alguna emoció. Podríem dir que les campanyes publicitàries capaces de tocar les emociones són diana segura.

Us adjunto el vídeo perquè realment val la pena de veure: