Recordo quan volia fer 18 anys, mai arribava el dia de la meva majoria d'edat, a partir del 21 la vida començava a agafar ritme, era temps de situar-se, anar escollint, i començar a visionar el futur. Als 30, es van materialitzant o esfumant les il·lusions, els projectes prenen cos o es queden al calaix del demà. A partir dels 40, comença la velocitat, i et sembla que els anys es toquen...
Però a totes aquestes reflexions, la millor, és que sentim perquè som vius!
Que estem aquí i ara i cal aprofitar l'oportunitat per crear, construir, i ser feliç.
Viure és això: riure i plorar, ser feliç i patir, estimar i perdre, néixer per a morir... un camí ple d'emocions barrejades i molta vida!
No sempre es tria, a vegades el destí tria per tu, i cal ser fort per tirar endavant.
Així que força a tots per viure intensament, fins al final, i en especial força per als: que lluiten dia a dia per ser aquí o pels que han perdut pel camí perquè han tingut la sort de conèixer.
I no només avui...avui i sempre, viure al màxim, i amb seny, que tot s'acaba ;)
Bon Any i millor 2016!
Us deixo aquest vídeo, d'un anunci de Coca-Cola, on un avi centenari fa un excel·lent resum de la vida en poc més d'un minut i mig ;) "la vida és massa curta".
